QUIN VA SER L'EQUIP DEL RÈGIM?
El SÀPIENS que Florentino no vol que llegeixis
El SÀPIENS que Florentino no vol que llegeixis
La història a casa

Què era la Junta del Morbo?

La comissió de metges designada pel Consell de Cent per assessorar sobre la pesta no va poder evitar que Barcelona es contagiés el 1651

Jordi Mata (text), Antoni Simon (assessorament)

"Teníem en aquell temps en Catalunya les tres plagues majors que Déu pot enviar a un poble, que eren fams, pesta y guerra". Amb aquestes paraules un testimoni d'excepció, l'artesà Miquel Parets, va descriure una etapa convulsa de la nostra història en relatar un episodi tan tràgic com desconegut: la pesta que es va abatre sobre Barcelona al gener de 1651, a les acaballes de la guerra dels Segadors. Us en fem un resum en quatre punts.

1 La pesta arriba a Barcelona
'El triomf de la mort', de Pieter Bruegel el Vell
'El triomf de la mort', de Pieter Bruegel el Vell

El brot va entrar a la península Ibèrica per València el 1647, probablement des d'Alger, i l'epidèmia es va abatre sobre Barcelona a les acaballes de la guerra. El 1649 aparegueren símptomes de la malaltia a Ulldecona i a altres zones del Montsià; al gener de 1650 se'n van manifestar a Tortosa, i, al febrer, a Tarragona. La plaga va assaltar les comarques del voltant i, mitjançant el comerç marítim, la malaltia arribà a les comarques gironines. Sant Pere Pescador va quedar deshabitat i, des de Girona, la pesta va escampar-se a Banyoles, Besalú, Olot i Camprodon durant el 1650.

A Barcelona, amb els accessos restringits davant les notícies que arribaven de Tarragona, el Consell de Cent va manar que un metge anés a Girona a esbrinar-hi la raó de les morts. El primer dictamen va atribuir els decessos a malalties relacionades amb una alimentació deficient, i, el segon, a la pesta.

2 La Junta del Morbo
Pintura en què es veuen ciutadans de Tournai enterrant les víctimes de la pesta (miniatura de 'Les cròniques de Gilles Li Muisis')
Pintura en què es veuen ciutadans de Tournai enterrant les víctimes de la pesta (miniatura de 'Les cròniques de Gilles Li Muisis')

Es van adoptar diverses mesures preventives, espirituals -com processons i pregàries- i materials, com l'acció de l'anomenada Junta del Morbo, una comissió amb presència de metges designada pel Consell de Cent per assessorar en tasques de gestió de la plaga. Tot i això, Barcelona no es va escapar del contagi, a causa, en part, als soldats que venien de Tortosa, assetjada i finalment presa pels castellans al desembre de 1650.

3 Col·lapse social: pillatges i abusos d'autoritat
Hi havia la convicció que la pesta era fruit dels pecats comesos, per això molts es van encomanar a figures com Sant Francesc de Paula
Hi havia la convicció que la pesta era fruit dels pecats comesos, per això molts es van encomanar a figures com Sant Francesc de Paula

El col·lapse social de la ciutat era monumental. El pànic, la resignació i actituds reprobables van ser la tònica en l'etapa més virulenta de la pesta. La presó va quedar buida després d'una fuga consentida pels carcellers en adonar-se de com l'epidèmia matava alguns dels reclusos. Es penjava aquells qui entraven a robar a les cases desallotjades pels empestats. Faltaven dides per atendre la quantitat de nadons que s'acumulaven als centres d'expòsits. Al convent de Jesús algunes dones que eren guarides eren usades com a prostitutes fins que les deixaven marxar del lloc.

Corrupció entre les elits laiques i eclesiàstiques
Els marginats provaven de sobreviure amb els previsibles pillatges, i les elits laiques i eclesiàstiques van empitjorar el quadre en avantposar els seus interessos al bé general mitjançant la corrupció, els suborns per proveir-se de blat i l'abús d'autoritat.

Els remeiers van esdevenir l'esperança de molts que no es refiaven dels metges joves i inexperts que quedaven a una Barcelona despoblada. Força gent va morir sola a casa seva mentre complia la quarantena sense l'auxili de parents o veïns.

Per sort, els estralls de l'epidèmia van començar a disminuir al juliol, just quan l'exèrcit castellà s'aprovava a Barcelona amb la intenció d'assetjar-la.

4 El balanç de víctimes, el setge i el final de la plaga
Vista del setge de Barcelona des del mar -  Museu d'Història de Catalunya
Vista del setge de Barcelona des del mar - Museu d'Història de Catalunya

En començar el setge a l'agost va córrer la brama que la malaltia havia causat la mort de 36.000 persones, un nombre que sembla exagerat si es té en compte que aleshores Barcelona tenia uns 50.000 habitants. Es desconeix la quantitat exacta de víctimes, encara que càlculs moderns estimen que van ser un terç de la població.

El setge castellà
La ciutat va resistir durant 14 mesos el setge castellà abans de rendir-se l'octubre de 1652, quan ja no s'hi pastava pa i els defensors pal·liaven la fam amb herbes. Però que les institucions catalans retessin fidelitat al monarca hispànic no va tancar la guerra entre castellans i francesos en sòl català, que es va perllongar fins a la signatura de la pau dels Pirineus, el 1659.

Mentrestant, la pesta, amb una intensitat i uns lapses menors en relació amb l'assot de 1651, no va desaparèixer de la vida quotidiana barcelonina fins al 1654.

Subscriu-t'hi

Portada del número 255 de SÀPIENS (juny 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada del número 255 de SÀPIENS (juny 2023)

El règim contra el Barça

La revista que Florentino no vol que llegeixis

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto