Jordi Mata

Els lleons van fer acte de presència a la capital catalana
Sàpiens 285

Lleons a Barcelona

El drac i el ratpenat, un per decorar façanes modernistes i l’altre per sortir en antics escuts de la ciutat, són bèsties vinculades a la imatge de Barcelona. Tanmateix, més real i alhora desconeguda és la presència de lleons a la capital catalana en temps en què no existien zoològics com els actuals
Franco observa el moviment de les tropes durant la Batalla de l'Ebre
Sàpiens 284

Franco: de conspirador a 'Caudillo' (1931-1939)

Franco va iniciar la dècada dels trenta com a general de brigada i la va acabar com a dictador. Pel camí, va moure’s per una República en què no va encaixar mai i per una guerra fratricida en què va mostrar-se cruelment expeditiu per accedir al poder i perpetuar-s’hi
A les aules, presidides pels retrats de Franco i Primo de Rivera, els nens recitaven els reis gots i figures insignes de la hispanitat
Sàpiens 284

Sobreviure a la 'victòria' franquista

El 1939, una Catalunya desmoralitzada i afamada, amb gran part dels seus referents polítics i intel·lectuals a l’exili, quedava sotmesa a la voluntat del bàndol nacional, que aviat va instaurar les seves lleis. La quotidianitat quedaria afectada per la parafernàlia franquista i una repressió emparada per l’estat de guerra, vigent fins al 1948
La pel·lícula 'El cuirassat Potemkin', de Serguei Mikhàilovitx Eisenstein, es va fer per commemorar el vintè aniversari dels fets revolucionaris del 1905
Sàpiens 283

La veritable història del Potemkin

El 21 de desembre del 1925, s’estrenava al Teatre Bolxoi de Moscou un film que amb el temps es consideraria el millor de la història, El cuirassat Potemkin, signat per Serguei Eisenstein i inspirat en la sedició del vaixell homònim, feia vint anys. Aleshores, per conveniències propagandístiques, reproduir fidelment successos reals no era una exigència
Antonio Salieri (esquerra) i Wolfang Amadeus Mozart (dreta)
Sàpiens 281

Salieri i Mozart: història d'una amistat

Fa dos-cents anys i gairebé oblidat, moria el compositor Antonio Salieri, que ho havia estat tot en l’ambient musical de l’imperi dels Habsburg. Encara era viu quan se’l va culpar del decés del seu contemporani més il·lustre, Wolfgang Amadeus Mozart. Començava una llegenda amb poc fonament, alimentada en el transcurs del temps per diferents artistes
John Bellingham, un ciutadà molest
Sàpiens 278

John Bellingham: un ciutadà molest

Aquest ciutadà anglès, després de patir una greu injustícia personal, va assassinar el primer ministre. Tot i que la seva acció va ser un acte de venjança, el cas va generar debat sobre la relació entre la justícia personal i la política