El Nadal és ple de rituals, personatges i dates que donem per descomptats, però que sovint amaguen orígens sorprenents, contradiccions històriques i interpretacions ben curioses. Per què posem un caganer al pessebre? Jesús va néixer realment el 25 de desembre? D’on surten el Pare Noel, el tió o les llufes del dia dels Innocents? En aquesta selecció de deu curiositats, repassem algunes de les preguntes més recurrents —i menys evidents— del Nadal per entendre com tradicions religioses, creences populars i elements festius s’han anat barrejant al llarg dels segles fins a configurar el Nadal que coneixem avui.
1. Per què posem el caganer al pessebre?
Els pessebres són, en origen, personificació en tres dimensions d'escenes quotidianes que ja es representaven en rajoles decoratives des del segle XVI. Durant molt temps s'ha cregut que el caganer és un vestigi d'antics cultes de fertilitat de la terra. Hipòtesis més recents ho enfoquen d'una altra manera, emfasitzant la dimensió lúdica i carnavalesca dels pessebres. L'antropòloga Josefina Roma parla d'una mena d'inversió burlesca que es dona com a contrapartida a la representació oficial de la religió. Us ho vam explicar en un article en què desglossem el significat dels pessebres, posant el focus en l'adaptació quotidiana d'aquesta arrelada tradició.
2. És cert que Jesús va néixer el 25 de desembre?
Hi ha veus que diuen que Crist va néixer el mes de març, però que per motius militars, en temps del Mare Nostrum, llurs autoritats van dir que la seva arribada havia estat el 25 de desembre, pel fet que els soldats romans adoraven el déu Sol. Tanmateix, no existeix cap referència històrica que ens parli de la data del naixement de Jesús; per tant, es desconeix el dia i el mes en què va néixer el Messies. Ho vam tractar en un article on repassem les teories sobre el naixement de Jesucrist.
3. Qui és el pastor de la neu?
L'omnipresència del caganer com a figura emblemàtica dels pessebres catalans ha deixat a l'ombra altres personatges de la realitat o la imaginació popular que també solien tenir-hi la seva representació. Com és el cas de l'home o pastor de la neu. La gràcia d'aquesta misteriosa figura va més enllà de la seva caracterització formal, ja que hom la considera la personificació del silvà, la divinitat dels boscos, caracteritzat per la seva gran saviesa i coneixement de la natura. Ho vam veure en un article en què vam explicar com aquesta figura està reservada actualment als circuits de col·leccionistes en la matèria i ja no té protagonisme als pessebres.
4. Quin és l'origen de la nadala 'A vint-i-cinc de desembre'?
"El vint-i-cinc de desembre / fum, fum, fum…" és, sens dubte, la nostra nadala més coneguda, però poca gent sap el seu origen i que "fum, fum, fum" no té res a veure amb el fum, sinó que el "fum" és l'imperatiu del verb fúmer, un eufemisme d'allò que els vells del poble van cantar als folkloristes que van recollir la cançó: "fot, fot, fot", una expressió d'incredulitat davant les mentides que explica la lletra. Vam parlar del tema en un article en què repassem la història de l'emblemàtica nadala i de com la fórmula no és exclusiva d'aquesta cançó, sinó d'altres d'aquest tipus o similars, com la de la majordona petadora.
5. Qui va ser realment Santa Claus?
Santa Claus no serà gras ni barbut, ni vestirà de color vermell fins a la dècada del 1860, quan el dibuixant Thomas Nast va fer-lo així per a les seves il·lustracions nadalenques de la revista Harper's Weekly. La Coca-Cola va convertir la imatge de Santa Claus en una icona comercial quan va demanar al pintor Habdon Sundblom que refés la imatge de Santa Claus per fer-lo més proper a la gent i, per tant, més versemblant. Us ho vam explicar en un article, on vam seguir la història de Santa Claus, des dels seus orígens en les figures del bisbe turc que duia regals i de l'orfe finès que construïa joguines de fusta.
6. Quin significat té la tradició de fer cagar el tió?
De la mateixa manera que a l'arbre de Nadal s'hi pengen boletes que recorden la fruita que no dona a l'hivern, obligar a fer cagar el tió és com recordar simbòlicament a la natura, justament pels volts del solstici d'hivern, que encara produeixi béns fungibles. Ho vam veure en un article en què explicàvem com l'acte de fer cagar el tió està relacionat estretament amb el do de la fertilitat i té similitud amb ritus solsticials de pobles hispànics com el País Basc i Extremadura, a més d'altres d'arreu d'Europa –des d'Anglaterra fins alguns països eslaus–, i fins i tot de determinades cultures de l'Àfrica negra.
7. Van existir realment els Reis Mags d'Orient?
Per més literari i fantàstic que ens resulti ara, sembla clar que el cristianisme va veure la necessitat d'ampliar el seu radi d'acció, d'integrar diferents cultures en el seu missatge i de competir amb altres religions creixents. Fou així com començà a crear-se una iconografia especial, amb significats diversos, sobre els Reis Mags. Ho pots llegir en un article en què vam parlar de com l'Església va barrejar la simbologia medieval i les dades dels evangelis apòcrifs per crear la iconografia dels Reis Mags que ha perdurat fins avui.
8. Herodes, el rei que mai va perseguir a Jesús de Natzaret
"Veient-se enganyat pels tres reis mags, el rei Herodes es va enfurismar i va fer matar a Betlem tots els nens que tinguessin menys de dos anys". Poc podia imaginar-se Herodes que aquest passatge de l'Evangeli de Mateu el faria passar a la posteritat. Ho pots descobrir en un article on vam tractar la història del rei Herodes, que va començar amb dos complots i dos assassinats. Un a Roma, l'any 44 aC, quan Juli Cèsar va ser apunyalat, i un altre a Jerusalem, un any més tard, quan el pare d'Herodes i governador d'Israel va morir emmetzinat pels partidaris d'Antígon.
9. Com celebraven el Nadal els romans?
Durant el Nadal dels romans, es feia mofa dels càrrecs públics i no es podien dictar lleis ni pronunciar discursos –llevat d'acudits i bromes per entretenir la gent. També hi havia un príncep de les Saturnals, càrrec que se sortejava a daus entre els assistents als convits o requeia en aquell qui trobava la fava amagada. Per tant, el príncep podia ser qualsevol, fins i tot un nen, i s'encarregava de donar ordres absurdes a la resta de la gent. Us ho vam explicar en un article on vam tractar com el Nadal dels romans semblava més un carnaval.
10. Per què el dia dels Innocents es pengen llufes a l'esquena?
El dia dels Innocents es recorda la matança d'infants ordenada pel rei Herodes i existeix la tradició de penjar llufes a l'esquena. Ho vam tractar en un article en què parlàvem de la història de les llufes, dones encantades que viuen amagades a les muntanyes i als boscos del nostre país, responsables, entre altres fenòmens inexplicables, dels ecos que ens retornen quan cridem en aquests paratges.
