La corrupció: la seva i la dels seus antecessors. En total, 300 anys de corrupció
Entre Felip V i Felip VI, deu generacions de reis, reines i regents s'han assegut al tron d'Espanya. Els seus regnats han estat marcats pel tarannà de cadascun d'ells, per drames familiars diversos i per crisis polítiques que han anat canviant segons l'època: sublevacions militars, guerres, exilis... Ara bé, si una cosa han tingut en comú és la confusió entre allò que és públic i allò que és privat, ja que tots han seguit al peu de la lletra el precepte de l'avi de Felip V, el rei francès Lluís XIV: L'État c'est moi. Us ho vam explicar en un article en què vam desgranar com Bàrbara de Bragança, dona de Ferran VI, va acumular 10 milions de rals, o com Ferran VII, en abolir la Constitució de Cadis, va privatitzar el patrimoni reial i el va fer seu, o com Alfons XIII, a l'exili, mai no va oblidar què era viure com un rei. O com va teixir la seva gran fortuna el mateix Joan Carles I.
Els exilis: el seu i el dels seus antecessors. Tots a 'cost de rei'
Carles IV, Isabel II, Alfons XIII, Joan Carles I... Durant els tres segles que els Borbons han regnat a Espanya, la insòlita situació de tenir un monarca a l'exili ha estat habitual. Malgrat els anys i les circumstàncies, hi ha hagut dos fets que s'han repetit en el temps: mantenir un tren de vida fastuós i una llibertat absoluta en la vida privada. Us ho vam explicar en un article en què vam detallar fortunes (estimades) d'alguns Borbons exiliats, com la de Carles IV (7,5 milions de francs anuals!), Alfons XIII (18.454.021 pessetes, el 1941), Joan de Borbó (7.955.775 francs suïssos + propietats immobiliàries per valor de 350 milions de pessetes + accions per valor de 205 milions de pessetes) o la del rei emèrit (2.300 milions d'euros, el 2024).
Us convidem a llegir-los i a descobrir allò que no dirà Joan Carles I.