Identifiquen mossegades d'un lleó en les restes d'un gladiador romà

La troballa constitueix la primera evidència arqueològica d'un combat entre un humà i un lleó

Representació d'un espectacle de gladiadors en un quadre de Jean-Léon Gérome, del 1859
Representació d'un espectacle de gladiadors en un quadre de Jean-Léon Gérome, del 1859 Wikimedia Commons
26 d'abril del 2025
Autor
Carla Galisteo Valera
Guardar a favorits

El 2004, es van localitzar les restes d'un gladiador d'entre 26 i 35 anys al jaciment de Driffield Terrace, al Regne Unit, un dels cementiris de gladiadors romans més ben conservats del món. Ara, un estudi ha determinat que les marques i els forats que el seu esquelet presenta a la pelvis van ser causades per les mossegades d'un lleó.

Es tracta de la primera evidència arqueològica d'un combat entre els humans i aquests grans felins. Fins ara, els nostres coneixements sobre els combats de gladiadors romans i els espectacles amb animals s'havien basat principalment en textos històrics i en representacions artístiques. L'estudi també ha pogut determinar que el lleó va causar les ferides al jove just en el moment de la seva mort, fet que descarta que l'animal intentés menjar-se el cos després de morir.

La troballa també reforça la hipòtesi que va existir un amfiteatre a York en època romana, que encara no s'ha localitzat i que hauria albergat combats de gladiadors com a forma d'entreteniment.