Antiga Roma

Jaciment arqueològic d'Herculà, a prop de Nàpols
Sàpiens 294

Què expliquen els Papirs d’Herculà?

Un grup d’alumnes d’un institut de Califòrnia copien amb un càlam –un instrument de canya tallada en punta– i tinta de carboni japonesa passatges de la Bíblia i de La guerra de les galàxies, i una frase de la sèrie The Outer Limits, sobre un tros de papir egipci. Ha...
L’ambre és l’única pedra preciosa d’origen vegetal. Essencialment, es tracta de resina fossilitzada dels arbres barrejada amb les impureses que pugui arrossegar en la seva formació
Sàpiens 293

La ruta de l'ambre: el comerç de béns de luxe més antic del món

Els antics grecs el coneixien com les llàgrimes de les Helíades, en referència al mite més famós sobre els seus orígens: Faetont, fill d’Hèlios, va intentar conduir el carro del Sol del seu pare diví i en va perdre el control. Per evitar que el carro caigués sobre la Terra...
Les vies romanes de les zones més transitades podien tenir carrils per ordenar els sentits de circulació, com en aquest tram situat a prop de l'antiga ciutat de Timgad, a Algèria
Notícies

Un estudi de la UAB replanteja la xarxa viària de l'imperi romà

No tots els camins porten a Roma. Un equip internacional codirigit per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha reconstruït l'organització de la xarxa viària de l'imperi romà i ha conclòs que aquesta era menys centralitzada del que es creia fins ara. Segons l'estudi, publicat a Nature Communications, Roma va ocupar una posició més perifèrica...
La sala del santuari romà femení descobert a la Cova Dones
Notícies

Descobert un santuari romà femení a la Cova Dones de València

La Cova Dones de Millares, a València, ha tornat a sorprendre els arqueòlegs. En aquest jaciment, on en les darreres dècades s'han localitzat des de materials de l'edat del ferro i art paleolític fins a inscripcions romanes, s'hi ha identificat ara un santuari romà a més de dos-cents metres de l'entrada on es...
Com es pot veure en aquest quadre d’Ulpiano Checa (1894), l’emperador i un públic nombrós contemplaven les batalles de naumàquies, en la qual participaven milers de gladiadors, esclaus i presoners
Sàpiens 290

Naumàquies: gladiadors a bord!

Feia dies que les immediacions del llac Fucin, situat al centre d’Itàlia i a un centenar de quilòmetres de Roma, eren un formiguer. I no era estrany: segons expliquen les cròniques de l’historiador romà Gaius Corneli Tàcit, un dia de l’any 52 dC, l’emperador Claudi havia decidit organitzar-hi la naumàquia...
Vil·la romana dels Munts, a Altafulla
Sàpiens 289

La Vil·la romana dels Munts, a Altafulla, la capital del món gai

Sembla que l'emperador Adrià va fer una estada moguda a la Vil·la dels Munts, entre el 122 i el 123 dC. Va estar a punt de perdre-hi la vida, a mans d’un esclau, armat amb una espasa, que va voler assassinar-lo. Els guàrdies van reduir l’agressor, i Adrià el va...
Una ciutat romana amagada sota l'aigua
Sàpiens 288

Baies, la ciutat del pecat

Som en un dia net i clar de l’any 1956. El pilot Raimondo Bucher està sobrevolant el golf de Pozzuoli, a vint-i-tres quilòmetres de Nàpols. Bucher ha estat combatent en la Segona Guerra Mundial i ara és instructor de vol. Des de la seva posició, el pilot observa a dins...
Les dones també van lluitar a l'arena dels amfiteatres
Sàpiens 280

Gladiadores de l'antiga Roma

La sang, la mort i la violència tenien un lloc de culte a l’antiga societat romana. A l'amfiteatre, rics i pobres, homes i dones es trobaven per veure un dels espectacles més importants del moment, les lluites de gladiadors. Eren les estrelles del seu temps. Les referències històriques i arqueològiques...
'La medusa' és un dels millors mosaics trobats a Tàrraco. Es va elaborar entre els segles II i III dC i es pot visitar al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Sàpiens 278

Els mosaics romans, pas a pas

Els ulls de Medusa miraven fixament els de l’arqueòleg Bonaventura Hernández i Sanahuja. Ell, per sort, no es va convertir en cap estàtua, com les víctimes del monstre del mite de Perseu. Aquesta Medusa no petrificava els qui s’atrevien a mirar-la, sinó ben al contrari: era ella la qui estava...
SPQR són les sigles de Senatus Populusque Romanus (‘el Senat i el poble romà’). L'emblema de la legió va ser forjat a l’època republicana i va perdurar fins a la caiguda de l’Imperi d’Occident
Sàpiens 275

Luci Emili Patern: la vida d'un legionari romà

Les palmeres que s’estenen fins a l’horitzó contrasten amb les ruïnes fumejants de la ciutat de Selèucia, situada a l’actual Síria. L’emperador romà, Marc Ulpi Trajà, saluda les tropes en formació i, amb un gest, fa cessar l’aclamació. Malgrat que els anys li pesen, conserva una veu vigorosa amb la...
El Museu d'Arqueologia de Catalunya va obrir la seva primera seu a Barcelona l'any 1935
Notícies

El Museu d'Arqueologia de Catalunya fa noranta anys

Aquest 2025, el Museu d'Arqueologia de Catalunya està d'aniversari. Enguany es compleixen 90 anys des de l'obertura de la seva seu a Barcelona, el novembre del 1935, i ho celebra amb un munt de novetats: una nova exposició temporal, la renovació d'alguns dels seus espais i unes jornades de conferències per parlar dels...
Durant una llarga convalescència a Tàrraco, Octavi August va provar de convertir la ciutat en la capital de l’imperi
Sàpiens 274

Antonius Musa, el metge que va salvar un imperi

Hi va haver un moment en què l’emperador Octavi August i la seva dona Lívia van provar de convertir la ciutat de Tàrraco en la capital de l’imperi. Corrien els anys 26-25 aC, i l’home més poderós del món s’havia desplaçat a Hispània per tal de sotmetre les tribus càntabres...
L’obra 'Ave, Caesar, morituri te salutant', feta per Jean-Léon Gérôme l’any 1859, retrata la salutació dels gladiadors a l’emperador Vitel·li
Sàpiens 266

Cartes d'un gladiador

Tarraco, setè dia abans de les calendes de maig (25 d’abril) Estimat Cassius, Quina mala sort, la meva! La deessa Fortuna no només no em somriu, sinó que sembla que es delecti amb la meva desgràcia. Estimat amic, d'ençà d'aquell mal negoci que tot va malament. Primer tots aquells diners perduts, després...
El mont Testaccio ocupa una àrea de 20.000 m², s’alça fins als 50 metres i aplega un volum de més de vint-i-sis milions d’àmfores
Sàpiens 264

Testaccio: el vuitè turó de Roma

Situada a trenta-cinc quilòmetres de Roma, just a la desembocadura del riu Tíber, la poblció d’Òstia comença a viure una activitat inusitada quan l’emperador Claudi decideix crear-hi un port comercial, el 42 dC. La tria no és gens casual, ja que la població només es troba a un dia de...
L'amfiteatre de Tarragona
Sàpiens 262

El martiri de sant Fructuós

Tarragona encara conserva diverses edificacions d’època romana, entre les quals destaca l’amfiteatre, un espai excepcional que només existia en nuclis importants. En aquest cas podia acollir fins a la meitat dels habitants de la ciutat i es feia servir per a espectacles de gladiadors, simulacions de batalles navals, enfrontaments de...
Un dels quadres més famosos del pintor xilè Henrique Bernardelli és un retrat de l’emperadriu Messalina al llit de mort
Sàpiens 251

Dones poderoses a Roma: pèrfides?

L’any 331 aC, a Roma va tenir lloc un fet sense precedents. “Va ser un any horrible”, es lamenta l’historiador llatí Titus Livi, “tant per les inclemències del temps com per la maldat humana”. Centenars de ciutadans, tots homes, morien d’una malaltia misteriosa de causa desconeguda. De dones, no en...
Imatge de la vil·la dels Munts, a l'actual Altafulla
Sàpiens 247

Com es vivia en una vil·la romana

L’arquitecte Vitruvi, al tractat De Architectura, explicava així els luxes que preveia per a les vil·les romanes: “Per a les persones il·lustres que, en l’exercici d’honors i càrrecs públics, han de governar els ciutadans, es faran vestíbuls regis, atris magnífics i peristils dilatats, parcs, jardins i passejos amples, tot això...
Aquest quadre de Giovanni Martinelli, ‘La mort ve a la taula del banquet’, mostra la por de morir enverinat, al segle XVII
Sàpiens 246

Tastadors d'aliments

Un sufocant dia de juny del 323 aC, Alexandre Magne, un dels grans conqueridors de la història, moria al seu palau de Babilònia amb només 33 anys i sense que pogués sobreviure’l el gran imperi que havia forjat. Mentre algunes fonts apunten a unes febres com a causa del traspàs,...
El final de l’imperi romà va coincidir amb un refredament climàtic que es va sumar a un procés de desertització que va causar problemes als conreus i, per tant, en l’economia i l’alimentació
Sàpiens 244

Com el canvi climàtic va fer caure l'imperi romà

Com a norma general, no pensem que els romans fossin una gent que passés gaire fred. Les dades paleoclimàtiques ho demostren. Per exemple, si, en algun moment de la seva conquesta i ocupació d’Hispània, van arribar al peu del massís de la Maladeta i l’Aneto, als Pirineus, no hi van...
L’emperador August va ser qui va manar construir el pont del Diable, que va esdevenir un punt central entre el Pla de Barcelona i Tàrraco
Sàpiens 243

Com es construïa un pont romà?

Després d’eixugar-se la suor, el legionari romà contempla, amb orgull, el pont que té al davant. Just ha acabat d’unir els darrers dos blocs de pedra amb morter de calç. Transportar-los pel riu des de la pedrera no ha estat fàcil. I això que ell no ha hagut d’extreure els...
El mineralogista francès Frédéric Cailliaud va localitzar Sikait el 1817, però les excavacions no van començar fins a la dècada del 1990
Sàpiens 239

Els misteris de la muntanya maragda

A la riba occidental del mar Roig central, a Marsa Alam (Egipte), turistes de totes les nacionalitats es torren damunt les arenes ardents dels resorts, a vegades refrigerant-se el cos amb capbussades en un dels mars biològicament més rics del planeta. Només 45 quilòmetres a l’interior, a l’àrea del Parc Nacional...
Estàtua de Juli Cèsar, obra de Nicolas Coustou, que es pot veure al Louvre
Sàpiens 237

Ave, Cèsar, reina de Bitínia!

Esmentar Gai Juli Cèsar i associar-lo automàticament a Cleòpatra si et vols imaginar el general i polític en la intimitat és inevitable, però massa simple. El cèlebre romà va ser un individu que per raons d’estètica s’hauria trobat més a gust en l’època dels metrosexuals que no pas en la seva.  Cèsar,...
Tot i no ser tan coneguda, la història diu que el poder de Lívia va ser similar o fins i tot superior al de Cleòpatra
Sàpiens 233

Lívia, la dona més poderosa de l'imperi romà

Dàtils, ous, tàperes, festucs, figues, formatges amb herbes, gàrum i olivada per untar sobre fogasses de pa. Mandonguilles de calamars, sopa de civada, crema de faves i pop estofat. Els entrants estaven servits, però els convidats, recolzats als triclinis, ja havien buidat diverses vegades les copes de vi etrusc abans...
Marxa legionària de l'antiga Roma
Sàpiens 227

Romans al Pirineu

Des del turó la vista és impressionant. Els passos de muntanya que coronen el paisatge agrest et fan sentir minúscul, especialment el coll de la Perxa, el pas principal entre el nord i el sud dels Pirineus orientals. En canvi, si albires la vall per on zigzagueja el Segre, tens la...
Fragment de la Tabula Peutingeriana
Sàpiens 223

La Tabula Peutingeriana: el primer mapa de carreteres

Primer devia sentir sorpresa. Després, eufòria. Davant dels ulls de l’humanista Konrad Celtes, es desplegava tot l’Imperi romà. Acabava de descobrir la Tabula Peutingeriana en una biblioteca de la ciutat alemanya de Worms, un enorme pergamí de més de sis metres de llarg on hi ha dibuixades, d’est a oest, totes...
Antic convent dels monjos servites d'Empúries on hi ha un museu amb les principals peces trobades al jaciment
Sàpiens 221

Empúries: el bressol de la nostra cultura

Empúries és un dels escenari més privilegiats de la nostra història. En un mateix recinte podem submergir-nos en dues ciutats, una de grega —l’única documentada a la Península— i una altra de romana. Però aquest espai també és especial paisatgísticament, a Empúries el blau del Mediterrani, el verd dels pins de la Costa Brava i el torrat de les pedres...
L'amfiteatre romà de Tarragona
Sàpiens 221

Tàrraco: la ciutat sota els nostres peus

Una broma recurrent entre tarragonins és dir que, si aixeques una pedra en qualsevol racó de la Part Alta, en sortirà una resta romana. Prou que ho saben els propietaris de restaurants i comerços de la zona, molts dels quals llueixen murs i elements arquitectònics de més de 2.000 anys...
Gal·la Placídia, una dona desconeguda que va arribar a Barcelona com a reina i presonera dels visigots, va tenir cinc vides i a totes va sobreviure
Sàpiens 210

Les cinc vides de Gal·la Placídia

“Mori! Mori la romana!” –cridaven exaltats els soldats visigots– / “Oh Déu! Mateu-me. Mon cor és el de Roma: tots, feriu-me!”. Tot seguit, el teló queia i el públic escoltava un xiscle agut de Gal·la Placídia. Coses del teatre, Àngel Guimerà va fer morir ben d’hora aquesta “romana orgullosa”, com...
En el seu avenç Nil amunt, els legionaris romans van arribar a latituds desconegudes pels europeus
Sàpiens 209

Romans a la recerca de les fonts del Nil

“Caput Nili Meridionalissium”. Un modest monument en forma de piràmide de pocs metres d’altura marca ara l’indret on s’ha establert quin és l’afluent del riu Nil més allunyat de la mar Mediterrània. El recordatori és a la localitat de Rutovu, a Burundi, allà on neix el Luvironza. Va ser l’explorador...
La 'lex agraria' de Tiberi Semproni Grac pretenia posar fi als latifundis de les grans famílies i afavorir els petits camperols
Sàpiens 208

Qui va matar els germans Grac?

L’any 137 aC Tiberi Semproni Grac viatja de Roma cap al nord per unir-se a les legions d’Hispània. En el trajecte per Etrúria –l'actual Toscana– el jove Grac, que pertany a una de les famílies més riques i destacades de la Roma republicana, constata que la majoria de les propietats...
'Ciceró denuncia Catilina', quadre del 1889 de Cesare Maccari
Sàpiens 206

El manual del candidat a l'antiga Roma

“Cal procurar que aquestes eleccions siguin un gran espectacle popular, amb la brillantor més gran, esplendor i desplegament de mitjans que estiguin al teu abast i que, si és possible, es parli de tot allò que és infamant, il·legal, deshonest o corrupte que hi pugui haver en la personalitat i...
Thomas Cole, l’any 1836, va imaginar així el saqueig de Roma que van perpetrar Alaric i els visigots l’agost del 410
Sàpiens 200

Roma, ciutat fantasma

Any 476 dC. L'Imperi Romà d'Occident ha estat derrocat pels pobles bàrbars del nord d'Europa i l'últim emperador, Ròmul Augústul, desterrat en una petita illa davant de Napols. El nou amo i senyor de la península és Odoacre, cabdill d'origen incert, que s'autoproclama rei d'Itàlia i té un gest definitiu:...
Esbós fet per al joc d’ordinador 'Total War: Rome II', de Creative Assembly, una immersió a la història de Roma
Sàpiens 197

Ibers contra Roma

Al segle III abans de la nostra era, a la Mediterrània occidental, es dirimia l’hegemonia entre els dos pobles més poderosos de l’època, el cartaginès i el romà. I es feia com era habitual: amb les armes a la mà. Un dels camps de batalla principals va ser la península...
Reproducció de la Cesarea romana feta per Jean-Claude Golvin, un dels principals especialistes en recreació dels grans llocs de l’antiguitat
Sàpiens 196

Última notícia de Cesarea

Al bussejador Zvika Fayer li encantava submergir-se a l’antiga ciutat portuària de Cesarea després d’una forta tempesta. Sabia que era després que la natura remogués la topografia submarina, quan hi havia més possibilitats d’albirar algun tros de ceràmica o alguna resta dispersa d’un naufragi. I així va ser aquell matí ennuvolat...
Les insulae que es conserven millor es poden veure a Òstia, el gran port de Roma, com aquesta anomenada 'insula' dels Aurigues
Sàpiens 182

Llogar un pis a l'antiga Roma

A la insula Arriana Polliana de Gneu Nigidi Maig es lloguen botigues amb les seves rebotigues, un apartament al pis primer i una domus, a partir dels idus de juliol. Que els interessats es posin en contacte amb Prim, esclau de Gneu Nigidi Maig.” Aquest anunci d’un lloguer a Pompeia ens...
El temps ha fet que la vida hagi brollat a sobre de la superfície argilosa d’aquests recipients
Sàpiens 180

Àmfores romanes a les aigües de Cabrera

Ruta entre el nord d’Àfrica i Hispània. O no, espera. Ruta entre el nord d’Àfrica i la Gàl·lia. O no, un moment. Ruta entre el nord d’Àfrica i Roma. En fi, que no tenim gaire clar quin era el destí que perseguíem però que ens trobem a inicis de la...
Les ruïnes de Massada sobre una talaia gairebé inexpugnable
Sàpiens 179

Massada no es rendeix!

Durant 45 minuts, el caminant que s’atreveix a enfrontar les altes temperatures del desert de Judea va fent la ziga-zaga per un sender batut pel vent que l’enfila cap a una talaia inexpugnable, amb una vista gairebé infinita de les muntanyes del Moab, la mar Morta, bona part del sud...
Lawrence Alma-Tadema va pintar l’escena en què Claudi, amagat rere una cortina, acaba sent nomenat emperador pels guàrdies pretorians
Sàpiens 178

Claudi, l'emperador inesperat

La vida de l’emperador Claudi, personatge histriònic, paradoxal i, al mateix temps, entranyable en la seva humanitat, ha estat una de les més divulgades del món romà. No és estrany, perquè ell i tots els personatges que l’envolten conformen plegats un repertori caracteritzat per les conspiracions, les intrigues palatines, els...
Els exiliats de Tiberi, de F.J. Barrias. L'emperador va recuperar la severitat dels exilis després d’haver-se convertit en una mena de retirs vacacionals
Sàpiens 176

Desterrats! Condemnats a marxar de casa seva per sempre

"No et poden arrencar de mi; junts partirem!", va exclamar Fàbia, esposa d’Ovidi, desesperada perquè el poeta havia estat bandejat per l’emperador als darrers confins de l’Imperi. Aquesta era la desventura dels desterrats, individus abocats a viure lluny de les seves famílies en terres estranyes i inhòspites. La pena es remunta...
L’escena principal del dormitori del propietari, articulat en tres cambres, mostra un home i una dona semidespullats. La dona duu el típic pentinat imperial i va guarnida amb una cinta purpúria, braçalets i arracades
Sàpiens 165

Tresors de la vil·la romana del Casale

Trenta milions de tessel·les de 37 colors diferents repartides en 42 paviments a través d’uns 3.500 metres quadrats. Les xifres concretes dels mosaics de la vil·la romana del Casale són tan impressionants com el seu resultat: un meravellós conjunt de representacions de la vida quotidiana romana únic al món i...
En temps de Vespasià, les elits tarragonines van augmentar les donacions per la construcció del fòrum i afavorir així la seva carrera política
Sàpiens 152

El fòrum de Tàrraco

La pols envaïa l’acròpolis de Tàrraco. La pols i el soroll. El sotragueig dels carros, el repic dels picapedrers, els grinyols de les politges, els crits dels capatassos i els escàndols dels accidents entre grues i bastides: tot això seria el dia a dia dels tarraconenses durant les perllongades obres...
Representació de la unció del cos de Jesucrist
Sàpiens 150

Per què som cristians?

L'historiador més proper, cronològicament parlant, a la figura de Jesús és Josep Flavi, un jueu nascut l’any 37. Així parla del Natzarè a la seva obra Antiguitats jueves, escrita a Roma vers l’any 95: "En aquesta mateixa època (la de Pons Pilat, 26-36 dC) va viure Jesús, home savi, si realment és lícit anomenar-lo...
Així volia August que el veiés i el recordés el poble: amb una bellesa idealitzada i juvenil
Sàpiens 144

August, l'estadista prodigiós

L'any 63 aC, un prodigi va anunciar que estava a punt de néixer el rei del poble romà. Aterrit davant la possibilitat de la fi de la República, el Senat va dictar que no es criés cap nen nascut aquell any però els senadors que tenien les dones embarassades van...
Els senadors romans mantenien amb suborns una extensa xarxa de contactes
Sàpiens 142

La corrupció a l'antiga Roma

Per alguns historiadors la història de la civilització romana és la crònica d’una degradació moral plena de cobdícia, suborns i tràfic d’influències. Durant l’edat mitjana, ROMA es convertí en l’acrònim de Radix Omnium Malorum Avaritia (‘l’avarícia és l’arrel de tots els mals’). Es tractava d’una versió lliure de la famosa...
El 'Bou Ferrer' era un gran veler comercial d’aspecte molt similar a una nau romana d’època imperial. Està submergit a 25 metres i a sols 1 km de la costa
Sàpiens 140

El vaixell 'Bou Ferrer': un bocí de Roma sota el mar

Aquell matí gelat del 1999, l’actual gerent del Club Nàutic de la Vila Joiosa, Antoine Ferrer, i el seu company d’immersions submarines, el contramestre Pepe Bou, es van fer a la mar a la recerca d’una barqueta de pesca enfonsada, pel pur plaer de contemplar l’esclat de vida que hi...
Dues parelles beuen al triclini en un fresc de la Casa dels Amants de Pompeia
Sàpiens 139

Un banquet amb Apici

Encara astorats per l’entrant de salsitxes cuites presentades damunt unes graelles de plata reposant en una barreja de prunes i magrana que simulava la brasa de cocció, i uns ous de pasta farcits amb flors especiades arribats a taula en un niu de palla que una gallina gegant de fusta...
Fresc romà a un bordell de Pompeia
Sàpiens 129

La sexualitat en l'antiga Roma

En el passat, a mesura que els arqueòlegs anaven recuperant objectes romans, van veure clar que hi havia una sèrie de materials que havien de ser protegits de les mirades del públic pel seu contingut moralment perillós. Va ser així com van néixer els anomenats gabinets secrets, sales de museus d’accés restringit....
Durant les festes, al temple de Saturn del fòrum de Roma (foto) es feien sacrificis i processons. Senat, Tribunal de Justícia, escoles, botigues… tot quedava paralitzat
Sàpiens 125

Com celebraven el Nadal els romans?

En les celebracions i els costums cristians es poden reconèixer mol­ tes tradicions del paganisme pro­ cedents de l’antiguitat. Per més que des dels inicis del cristia­ nisme els apòstols se’n vol­guessin distanciar, moltes festes romanes eren tan populars que l’Església emergent se’n va veure un bull per eliminar­les. Fins...
El Portal del Bisbe, l'únic que s'ha conservat dels quatre que s'obrien a la muralla romana de Barcino
Sàpiens 120

Bàrcino, una urbs a contracorrent

Si imaginem l’orografia del pla de Barcelona fa més de dos mil anys, arribarem ràpid a la conclusió que aquesta llenca de terra estava predestinada a ser poblada i explotada. La Serralada Litoral se separa de la primera línia de mar i s’obre fins a Collserola, permetent una planícia sembrada...
Ciceró acusa Catilina sota l’atenta mirada dels senadors de Roma en un fresc de Maccari que es troba al Palazzo Madama, seu del Senat italià actual
Sàpiens 117

Com era el senat de l'Antiga Roma?

Explica Tit Livi que Ròmul, el llegendari rei fundador de Roma, va escollir un centenar de caps de tribus perquè l’ajudessin a construir la ciutat. Tot seguit aquests patres fundadors, els pares de la nova i gloriosa urbs, van passar a formar part del Senat o reunió d’ancians (com indica...
El mur d’Adrià. A més de fer incursions pel territori, els soldats controlaven tot allò que entrava i sortia per la frontera i també recaptaven impostos
Sàpiens 114

Vindolanda, la vida quotidiana als confins de l'imperi romà

Final de primavera de l’any 105 dC al nord de la remota província romana de Britània, sota el regnat de l’emperador Trajà. En el fort fronterer de Vindolanda bufen vents de canvi. Pels carrers del vicus, l’assentament extern al fort, els comerciants, artesans i soldats que hi volten des de...
Justinià (al centre) volia refer l'antic Imperi Romà
Sàpiens 110

L'edat d'or de Bizanci

En el segle VI l’imperi Romà sentia nostàlgia dels seus temps gloriosos. Feia un segle que els bàrbars n’havien ocupat la part occidental, i ara aquell vast territori es reduïa a la part oriental, que des del 330 tenia Bizanci com a capital. Tot i que la ciutat fou més...
Imatge actual de les restes del fòrum de Trajà
Sàpiens 109

Trajà, el millor emperador romà?

Que poc comuna que és la sort d’aquests temps en què es pot pensar el que es vulgui i en què es permet dir el que es pensa”, apunta Gai Corneli Tàcit, cronista de la Roma imperial, a propòsit de l’època de Trajà. Tàcit, Suetoni i altres escriptors llatins aprofiten...
Al subsòl de l’actual ciutat de Badalona es conserven les restes de l’antiga Baetulo, avui habilitades com a Museu
Sàpiens 105

Baetulo torna a la vida

Per fi a casa! Estic cansat després de tants dies de viatge, i m’està martiritzant l’acidesa d’estómac per culpa del vi que m’han servit a Iluro (Mataró). I encara em deien que el seu és millor que el nostre... Però no tenia cap ganes de discutir, avui, perquè tinc pressa...
Vespesià, l'emperador que va construir el Colosseu de Roma
Sàpiens 98

Vespasià, l'emeprador que va construir el Colosseu

Tot observant les entranyes d’un xai sacrificat als déus, l’endeví va vaticinar a Tit Flavi que engendraria un fill que seria emperador. “Però com pot ser que tu ja repapiegis, fill meu, quan jo encara conservo la raó?”, es va exclamar la vella Tertula quan el seu fill li va...
La reforma de l’Exèrcit va obrir les legions a estrangers i pobres que després del servei esdevindrien ciutadans romans
Sàpiens 92

Legionaris jubilats

Munda, Andalusia. 17 de març de l’any 45 aC. Extenuat i malferit, però orgullós de la gesta, el legionari Quint Juli Aquí busca forces per caminar uns metres i abraçar-se al seu inseparable company. Formen part de la legió X eqüestre dirigida per Juli Cèsar, que ha massacrat l’Exèrcit de...
'El darrer dia de Pompeia', pintat per Karl Bryullov el 1833
Sàpiens 86

Pompeia: la pitjor catàstrofe natural d'Europa, hora a hora

Poc podien imaginar-se els ciutadans de Pompeia que el matí del 24 d’agost de l’any 79 el sol havia sortit per darrera vegada a la ciutat. Feia dies que petites tremolors de terra sacsejaven la badia de Nàpols, però els pompeians estaven avesats a aquella mena d’ensurts. Només feia disset...
Situat al bell mig del traçat de la Via Augusta, al nord de Tarragona, el sobri arc de Berà va ser erigit en època d’August, al final del segle I aC
Sàpiens 83

Així es va construir la Via Augusta

El sol començava a escalfar una mica més, però les mans dels homes, rugoses, plenes de durícies i igual de fredes que a primera hora de la matinada, continuaven traginant pedres. Feia mesos que s'havia aturat la guerra, l'arribada de l'hivern havia fet ajornar tots els enfrontaments fins a la...
Bust d'Anníbal Barca
Sàpiens 82

I Anníbal va travessar els Pirineus

Entre els segles VII i III aC, la Mediterrània va ser testimoni de les pugnes entre diferents pobles de les seves ribes per consolidar els seus dominis. Fenicis, grecs, etruscs, cartaginesos i romans van rivalitzar en la fundació de colònies, l’exploració de nous territoris i l’assentament de zones d’influència que...
L’amfiteatre romà de Tàrraco, on es desenvolupaven les lluites de gladiadors, va completar la gran reforma urbanística de la ciutat promoguda per August
Sàpiens 70

Tàrraco, la capital del món

No és poca cosa ser la capital de tot el món conegut. Si comptéssim les ciutats que poden presumir-ne, no en sortirien gaires, però Tarragona, o més ben dit, Tàrraco, seria a la llista. La seva va ser una capitalitat breu, que no va durar més d’un parell d’anys, però...
Espectacles esportius com les carreres de quadrigues eren una vàlvula d’escapament que minorava els conflictes interns entre el poble i els governants
Sàpiens 62

Per què els romans odiaven l'esport?

La vida de l’atleta és com la dels porcs: un cicle continuat de menjar, beure, dormir, evacuar i rebolcar-se per la pols i el fang” escrivia al segle I l’intel·lectual romà Sèneca mentre sentia la respiració accelerada dels atletes que exercitaven els seus músculs a les termes del costat de...
L'assassinat de Cèsar desencadenaria una altra guerra civil entre els seus partidaris i els defensors de la República
Sàpiens 58

El gran triomf de Cèsar contra Pompeu

"Alea iacta est" (“la sort està decidida”), va dir Cèsar el 10 de gener de l’any 49 aC, i va creuar el riu Rubicó. La llei romana, per protegir la capital de possibles insubordinacions, prohibia travessar amb un exèrcit aquest riu fronterer entre els territoris de Roma i els de la...
L’única tribu celta que resistí l’embat romà fou la liderada per Vercingetòrix, però, al final, el líder gal va haver de rendir-se davant Juli Cèsar, escena que recull aquest quadre del 1855
Sàpiens 57

Vercingetòrix, el vertader Astèrix

Es diu que la història l'escriuen sempre els vencedors. Hi ha, però, casos en què aquesta màxima s'ha intentat revertir: les vinyetes d'Astèrix en són un bon exemple. El seu impulsor fou un editor cansat que, a la França de mitjan segle XX, els seus fills només llegissin còmics americans....
En el projecte inicial el mur havia de fer cinc metres d’alçada per tres d’ample. Finalment, l’altura mitjana va ser de quatre metres. Es va fer servir pedra, torba i ciment de llim
Sàpiens 49

El mur d'Adrià

Juli Cèsar va arribar al sud de l’illa de Britània l’any 55 aC per observar el terreny. L’any següent va tornar-hi amb tropes per iniciar-ne la invasió. Les tribus celtes que hi vivien van plantar-li cara, però el general els va vèncer i no els va quedar altre remei que...
L'Imperi va ser saquejat pels seus enemics
Sàpiens 46

La caiguda de l'imperi Romà

Tots els imperis han tingut un final. La Xina, l’Iran, Pèrsia, la Grècia d’Alexandre... i ja més cap aquí, l’imperi Otomà, l’austrohongarès, el soviètic... Tanmateix, de totes les caigudes, la de l’imperi Romà és un final amb el qual s’han mesurat totes les èpoques i que ha estat marc de...
Un metge guareix les ferides d’Enees en un fresc de Pompeia
Sàpiens 45

La medicina a l'antiga Roma

Durant segles, les supersticions i la fe en els déus han estat l’esperança de molts malalts. L’antiga Roma no en va ser l’excepció, i fins que la ciutat imperial no va adoptar la cultura grega, aquestes eren les dues bases principals de la seva manera de guarir les malalties. Fins...
La mort de Tiberi, de Jean Paul Laurens
Sàpiens 42

La llarga espera de l'emperador Tiberi

En l’època en què va viure Tiberi (segle I aC), arribar als cinquanta anys d’edat era tot un mèrit. I els qui hi arribaven, ja tenien la consideració de persones grans. Era, per dir-ho d’alguna manera, la nostra tercera edat. Doncs bé, Tiberi Claudi Neró va ser nomenat emperador de...
Escultura de Messalina amb el seu fill
Sàpiens 39

Valeria Messalina: l'emperadriu més depravada de Roma

Valeria Messalina té setze anys i ja té un espòs. Té cinquanta anys, no és especialment agraciat i s'enganxa quan parla: les males llengües el coneixen com a Cla, Cla, Claudi. Potser no és l'home que escolliria una jove de bellesa extraordinària amb tota la vida per endavant. Però Messalina,...
El vi era un dels elements imprescindibles de les bacanals romanes, on es cometien tota mena d'excessos
Sàpiens 35

Així es drogaven a l'antiga Roma

Els grecs ho tenien clar: "Cal prendre banys calents, dormir sobre una superfície tova, embriagar-se una o dues vegades de tant en tant i lliurar-se al coit així que se'n presenti l'ocasió". Tota una declaració de principis feta per algú a qui encara avui es respecta moltíssim: Hipòcrates de Cos (el del...