Antiga Roma

El mont Testaccio ocupa una àrea de 20.000 m², s’alça fins als 50 metres i aplega un volum de més de vint-i-sis milions d’àmfores
Sàpiens 264

Testaccio: el vuitè turó de Roma

Situada a trenta-cinc quilòmetres de Roma, just a la desembocadura del riu Tíber, la poblció d’Òstia comença a viure una activitat inusitada quan l’emperador Claudi decideix crear-hi un port comercial, el 42 dC. La tria no és gens casual, ja que la població només es troba a un dia de...
L'amfiteatre de Tarragona
Sàpiens 262

El martiri de sant Fructuós

Tarragona encara conserva diverses edificacions d’època romana, entre les quals destaca l’amfiteatre, un espai excepcional que només existia en nuclis importants. En aquest cas podia acollir fins a la meitat dels habitants de la ciutat i es feia servir per a espectacles de gladiadors, simulacions de batalles navals, enfrontaments de...
Un dels quadres més famosos del pintor xilè Henrique Bernardelli és un retrat de l’emperadriu Messalina al llit de mort
Sàpiens 251

Dones poderoses a Roma: pèrfides?

L’any 331 aC, a Roma va tenir lloc un fet sense precedents. “Va ser un any horrible”, es lamenta l’historiador llatí Titus Livi, “tant per les inclemències del temps com per la maldat humana”. Centenars de ciutadans, tots homes, morien d’una malaltia misteriosa de causa desconeguda. De dones, no en...
Imatge de la vil·la dels Munts, a l'actual Altafulla
Sàpiens 247

Com es vivia en una vil·la romana

L’arquitecte Vitruvi, al tractat De Architectura, explicava així els luxes que preveia per a les vil·les romanes: “Per a les persones il·lustres que, en l’exercici d’honors i càrrecs públics, han de governar els ciutadans, es faran vestíbuls regis, atris magnífics i peristils dilatats, parcs, jardins i passejos amples, tot això...
Aquest quadre de Giovanni Martinelli, ‘La mort ve a la taula del banquet’, mostra la por de morir enverinat, al segle XVII
Sàpiens 246

Tastadors d'aliments

Un sufocant dia de juny del 323 aC, Alexandre Magne, un dels grans conqueridors de la història, moria al seu palau de Babilònia amb només 33 anys i sense que pogués sobreviure’l el gran imperi que havia forjat. Mentre algunes fonts apunten a unes febres com a causa del traspàs,...
El final de l’imperi romà va coincidir amb un refredament climàtic que es va sumar a un procés de desertització que va causar problemes als conreus i, per tant, en l’economia i l’alimentació
Sàpiens 244

Com el canvi climàtic va fer caure l'imperi romà

Com a norma general, no pensem que els romans fossin una gent que passés gaire fred. Les dades paleoclimàtiques ho demostren. Per exemple, si, en algun moment de la seva conquesta i ocupació d’Hispània, van arribar al peu del massís de la Maladeta i l’Aneto, als Pirineus, no hi van...
L’emperador August va ser qui va manar construir el pont del Diable, que va esdevenir un punt central entre el Pla de Barcelona i Tàrraco
Sàpiens 243

Com es construïa un pont romà?

Després d’eixugar-se la suor, el legionari romà contempla, amb orgull, el pont que té al davant. Just ha acabat d’unir els darrers dos blocs de pedra amb morter de calç. Transportar-los pel riu des de la pedrera no ha estat fàcil. I això que ell no ha hagut d’extreure els...