L'edat d'or de Bizanci

En el segle VI, Justinià emprengué la recuperació de l’antic imperi Romà d’Occident, que havia caigut en mans dels bàrbars. També va recopilar les lleis que havien possibilitat la glòria de la Roma i que encara avui són la base del món modern

Justinià (al centre) volia refer l'antic Imperi Romà
Justinià (al centre) volia refer l'antic Imperi Romà Wikimedia Commons
Autor
Antoni Janer
Assessor
Arturo Pérez
En el segle VI l’imperi Romà sentia nostàlgia dels seus temps gloriosos. Feia un segle que els bàrbars n’havien ocupat la part occidental, i ara aquell vast territori es reduïa a la part oriental, que des del 330 tenia Bizanci com a capital. Tot i que la ciutat fou més coneguda com a Constantinoble o Constantinópolis, el seu artífex, l’emperador Constantí, preferí batejar-la com a Nova Roma. Eren moltes les similituds que guardava amb la seva predecessora. Igual que aquesta, va se