No tots els camins porten a Roma. Un equip internacional codirigit per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha reconstruït l'organització de la xarxa viària de l'imperi romà i ha conclòs que aquesta era menys centralitzada del que es creia fins ara. Segons l'estudi, publicat a Nature Communications, Roma va ocupar una posició més perifèrica dins del sistema de mobilitat imperial, mentre que Bizanci tenia una situació més central.
L'estudi ha estat possible gràcies al projecte Itiner-e, el mapa digital més detallat de les carreteres romanes, realitzat pels investigadors de la UAB, i revela també el paper fonamental de les capitals provincials com a grans cruïlles que articulaven les comunicacions regionals. La xarxa connectava Europa, el nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà i facilitava el moviment de persones, de mercaderies i d'exèrcits, però també la difusió d'idees, d'innovacions i de malalties.
La recerca constata, a més, que l'empremta de les vies romanes ha perdurat fins a l'actualitat: en nombroses zones, les carreteres modernes segueixen antics traçats romans. L'estudi també desmenteix que aquestes vies fossin sempre rectes. Tot i que els enginyers romans prioritzaven els traçats rectilinis quan el terreny ho permetia, les seves vies s'adaptaven a les condicions del paisatge i incorporaven ponts, excavacions a la roca, murs de contenció i terrasses, i generalment mantenien pendents inferiors al 16% per facilitar el pas dels carros.
En resum, els resultats de la recerca mostren una xarxa més complexa i adaptada al territori del que es creia.