Qui eren i d'on sorgiren els ibers? Com s'organitzaven territorialment i socialment? Com vivien? Quina llengua o llengües parlaven? Com es vestien? Per què i quan van desaparèixer? Aquestes són algunes de les moltes preguntes que es tracten a l'exposició L'Enigma Iber. Arqueologia d'una civilització, que pot veure's al Museu d'Arqueologia de Catalunya. Us en fem un tast parlant-vos d'algunes peces que s'exposen a la mostra, unes peces que anirem publicant, cada dilluns, a partir d'avui, a aquest mateix article.
Els exvots
Els exvots són una forma d'expressió popular de la religiositat, un canal per dirigir-se a la divinitat i demanar o suplicar salut, fecunditat, prosperitat, l'èxit d’un viatge o negoci... Les figuretes de bronze que s'han trobat en alguns santuaris rupestres del sud-est són una font d'informació sobre la religió, la indumentària, l'ornamentació o l'armament.
Es tracta de petites figures –elaborades amb la tècnica de la cera perduda– d'homes, dones, nadons, genets o, fins i tot, parts del cos com cames, braços o mans, i animals. La varietat d'actituds és gran: alguns van vestits, d'altres nus, uns altres porten una ofrena a la mà... També trobem exvots en santuaris urbans, elaborats en terracota o bronze. A partir d'aquestes figuretes, els experts poden intuir aspectes relacionats amb el caràcter de les divinitats iberes.
A la imatge de sota es pot veure un exvot femení, una dama d'alt rang en actitud d'estar orant o fent una ofrena, amb les mans obertes i esteses. És de mida exagerada per ressaltar la petició a la divinitat. Porta un tocat alt o mitra cobert per una capa que li cau per darrere les espatlles. Sota la capa porta una túnica llarga sense mànigues amb una tira de tela que li creua la part superior del cos. Porta una torca espiraliforme al coll i dos discs a l'altura de les orelles, segons altres interpretacions.
Exvot femení / © ArtWorkPhoto.eu
Cap de griu
El griu és una criatura mitològica que té la meitat superior del cos d'àguila i la posterior de lleó. De la peça original només es conserva el cap; presenta la boca oberta, li falta el pic característic de l’animal mitològic i en destaca la crinera definida per una estria a cada costat del cap. El cap devia formar part d’un conjunt escultòric funerari i podria haver coronat un pilar estela que senyalitzava una tomba d’un personatge destacat. Sobre els pilars tant se situaven animals reals com toros, o fantàstics com grius o esfinxs, relacionats amb el més enllà i amb la finalitat de salvaguardar la sepultura. Aquests monuments varen ser sistemàticament destruïts al segle IV aC, sense que se’n coneguin les causes.
Aquesta peça que s'exposa a la mostra L'Enigma Iber, del MAC, es va localitzar a la necròpolis de Cabezo Lucero, a Guardamar del Segura (País Valencià). És de pedra calcària i prové del Museu Arqueològic Provincial d'Alacant (MARQ).
El Tresor de Tivissa
És una de les estrelles de l’exposició i, també, una de les peces més importants de la col·lecció del Museu d’Arqueologia de Catalunya des que hi va ingressar, el 1936. Localitzat fortuïtament l'any 1927 al jaciment de Castellet de Banyoles, al municipi de Tivissa (Ribera d’Ebre), està considerat el millor exemple d'orfebreria localitzat en territori ibèric. L’integren quatre patenes, onze vasos caliciformes, una petita cílix (copa per beure vi), un collaret i un braçalet en espiral acabat amb dos caps de serp, tots ells de plata i alguns amb detalls de plata daurada. Les peces estan datades d’entre el 250 i el 195 aC.
Les patenes i els vasos estarien vinculats al servei ritual del banquet. A la mateixa ciutat s’hi han localitzat altres amagatalls d’objectes valuosos, un fet que es pot relacionar amb la situació d’inestabilitat generada amb la Segona Guerra Púnica (218aC a 201 aC). Les peces més destacades del conjunt són les quatre fíales –del llop, dels peixos, de les quàdriques i del carnisser– amb una iconografia que sintetitza elements culturals pròpiament ibers amb d’altres d’àmbit mediterrani d’època hel·lenística, des de l’heroització de les elits al món del més enllà.
Genet que travessa l’enemic amb una llança
Aquest grup escultòric és un dels més impressionants de la cultura ibera. Destaquen la qualitat del treball i el moviment i dinamisme de les representacions.El vencedor és un genet que està dempeus davant del seu cavall i travessa amb una llança l’enemic vençut, que es troba caigut. El vencedor es protegeix el pit i l’espatlla amb un disc-cuirassa subjectat per corretges. A la mà esquerra porta un escut circular (caetra) i a la dreta la llança; un punyal amb beina li penja del cinturó. Les cames estan protegides per gamberes. Vesteix una túnica curta amb coll de pic cenyida per un cinturó i braçalets espiraliformes al braç.
L’enemic caigut conserva l’escut a la mà esquerra, mentre que la dreta la té immobilitzada pel peu del vencedor.
Crani humà clavat
Impressiona! És el crani d’una dona d’entre 30 i 40 anys que té un clau de ferro a la part superior. Va ser descobert el 1911 i es tracta del primer crani documentat en el món iber. Presenta restes d’un petit tumor ossi a la zona posterior i s’aprecien marques de descarnament a la part frontal i preparació de l’os per evitar que es fracturés en el moment d’inserir-hi el clau de ferro.
El clavament de cranis en elements de fusta és una tradició de tipus celta que, a la Península, no depassa els límits del riu Llobregat i es concentra als pobles dels indigets i dels laietans. El conjunt localitzat a Ullastret és especialment rellevant.
El vas dels guerrers
Es tracta d’una urna funerària de ceràmica que contenia, a més de les cendres, objectes personals com una sivella, una fíbula (agulla que enganxava un objecte decoratiu) i braçalets. L’escena de batalla que conté és única en la seva narrativa; mostra un enfrontament entre ibers en què els vencedors estan armats amb casc, escuts, llances i, alguns, amb espases, i els vençuts estan ajaguts i travessats per les llances, sagnant. Algunes figures vesteixen túnica i podrien ser civils. L’urna va ser localitzada a la necròpolis del Castellar, situada a Oliva (València).
Falcata
Es tracta d’una arma de ferro amb empunyadura en forma de cap d’ocell. La falcata és l’arma defensiva més característica de l’armament iber. Enfundada en una beina de cuir i reforços de metall, aniria penjada del cinturó. La seva elaboració denota un gran domini de la metal·lúrgia del ferro. Apareix sovint representada en la iconografia, en estatuària, en exvots o en ceràmica pintada. D’altra banda, a Catalunya, aquest tipus d’espasa és poc freqüent; hi predomina la de tipus celta o ‘la Tène’, recta. La que s’exposa a la mostra ‘L’Enigma iber’ prové de la necròpolis de Los Collados, a Còrdova.
'Simpulum' (cullerot)
El simpulum (cullerot) s’utilitzava per repartir el vi barrejat amb aigua a les copes. La seva presència en tombes i espais d’hàbitat s’associa al ritual entorn del vi que, introduït per grecs i etruscs, era un signe de distinció entre les elits iberes. El que s’exhibeix a ‘L’Enigma iber’ prové del jaciment del Turó de la Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès.
Tresor de dracmes d''Emporion'
A l’anvers, aquestes monedes tenen un cap femení que mira a la dreta envoltat de tres dofins. Al revers, un pegàs –cavall alat– amb el cap també a la dreta i la inscripció grega “EMPORITON” (que significa ‘dels emporitans’) sota les potes. Aquest grup de 54 dracmes encunyades a Empúries va ser localitzat en un edifici aristocràtic de la ciutat ibèrica d’Ullastret; són de plata i daten d’entre el 230 i el 200 aC.
Cap femení i cap masculí
Conegut com a Cànovas, es tracta del cap d’una escultura a mida natural d’una dona que porta una mitra coberta per un vel. L’estàtua pertanyia a una dama d’alta posició social.
De la cara destaquen els ulls en forma d’ametlla, amb la mirada dirigida cap avall, com per ser contemplada des d’una posició inferior. Els llavis dibuixen un somriure serè. El més rellevant és la diadema que cobreix el front, amb motius vegetals i geomètrics, acabat amb una roseta a cada extrem.
El cap prové del santuari del Cerro de los Santos, a Montealegre del Castillo (Albacete) i és conegut com a Cànovas perquè se suposa que un dels primers propietaris de la peça va ser el polític espanyol Cánovas del Castillo.
‘L’Orellut’
El masculí és un petit cap modelat en argila que té unes orelles asimètriques, per això es coneix com l’Orellut. Porta els cabells curts, amb ratlla al mig i serrell, i té els ulls tancats, el nas afilat i la boca petita.
Es va trobar encastat en un mur d’època romana de la ciutat de Lucentum (l’Albufereta, Alacant), prop de les muralles. Probablement es tracta del cap d’un avantpassat, tot i que altres interpretacions apunten a la representació d’una divinitat que vehicularia les pregàries, d’aquí ve que les orelles estiguin sobredimensionades.
Esteles
Estela de Cornelia Sirasteiun
Aquesta estela funerària està dedicada a la memòria d’una dona, Cornelia Sirasteiun. La importància de la peça està, precisament, en aquest nom, inclòs a dins d’un rectangle. Significa Cọṛnẹḷia L(uci)· f(ilia) / Siṛ[a]steiun / hic ṣita est. Mentre que el gentilici (Cornelia) és romà, el cognom (Sirasteiun) és ibèric. Per tant, l’estela és un exemple d’assimilació de les poblacions autòctones a la civilització romana en un moment força inicial del domini romà (l’estela està datada entre els anys 1-100 dC).
Estela de Cornelia Sirasteiun
Estela monumental amb inscripció
Aquesta estela de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) està elaborada en pedra sorrenca i conserva set línies d'escriptura en caràcters ibers. Té un forat quadrangular que podria ser un receptacle per a relíquies i hauria pogut ser utilitzada com a taula d'altar en l’alta edat mitjana.