Un equip de paleontòlegs xilens ha descobert, al parc nacional Torres del Paine, un gran cementiri amb les restes fòssils completes de 46 ictiosaures, una espècie de rèptils marins que va viure durant els períodes triàsic i cretàcic fa entre 250 i 66 milions d'anys. Es tracta d'un dels majors jaciments d'aquesta espècie coneguts fins ara, amb el registre més important d'exemplars dels darrers temps.
Entre les restes, que han aparegut sota un conjunt de roques a la glacera Tyndall i que tenen 146 milions d'anys, hi ha esquelets articulats i gairebé complets d'adults i joves i, fins i tot, alguns exemplars de femelles embarassades que conserven els seus embrions. Aquests grans animals, de prop de cinc metres de llargada i similars als actuals dofins, vivien i caçaven al llarg de la vora nord-oriental del mar que en el Cretaci inferior separava el continent antàrtic de la Patagònia. Però a mesura que el continent es va anar separant gradualment, és possible que terratrèmols, corrents i allaus submarines els arrosseguessin i els sepultessin sota les roques a les profunditats del mar.
La importància de la troballa rau no només en el gran nombre d'exemplars recuperats, sinó també en la valuosa informació que proporcionarà a l'estudi d'aquesta espècie, de la qual encara hi ha moltes incògnites per respondre. Encara que es creu que els ictiosaures es van extingir fa 99 milions d'anys a conseqüència d'un escalfament global, encara se'n desconeix la causa definitiva.
Entre les restes, que han aparegut sota un conjunt de roques a la glacera Tyndall i que tenen 146 milions d'anys, hi ha esquelets articulats i gairebé complets d'adults i joves i, fins i tot, alguns exemplars de femelles embarassades que conserven els seus embrions. Aquests grans animals, de prop de cinc metres de llargada i similars als actuals dofins, vivien i caçaven al llarg de la vora nord-oriental del mar que en el Cretaci inferior separava el continent antàrtic de la Patagònia. Però a mesura que el continent es va anar separant gradualment, és possible que terratrèmols, corrents i allaus submarines els arrosseguessin i els sepultessin sota les roques a les profunditats del mar.
La importància de la troballa rau no només en el gran nombre d'exemplars recuperats, sinó també en la valuosa informació que proporcionarà a l'estudi d'aquesta espècie, de la qual encara hi ha moltes incògnites per respondre. Encara que es creu que els ictiosaures es van extingir fa 99 milions d'anys a conseqüència d'un escalfament global, encara se'n desconeix la causa definitiva.
