Escriptor 'maleït' com pocs, el francès Jean Genet (1910-1986) va viure part de la seva joventut dedicat a la prostitució homosexual i al lladronici en diverses ciutats europees. El 1932 va residir a Barcelona, i els seus records d'aquella etapa els va aplegar a la seva obra 'Journal du voleur' ('Diari del lladre', 1949). "Heus aquí l'època més miserable de la meva vida", va escriure en evocar els seus lligams amb captaires homosexuals, prostitutes i lladres a casa nostra. Habitual del carrer del Carme i del barri Xino, més habitat per estrangers que per catalans, pidolava als mercats i es feia sopes amb porros i naps que li donaven les mestresses.

Formava part de bandes guiades per individus que, a canvi d’un percentatge, li recomanaven on anar a robar, a esglésies o a finques elegants, i li proporcionaven clientela, bàsicament mariners anglesos i holandesos, amb la qual prostituir-se. Una pràctica corrent era presentar-se a diferents consolats, amb documentació falsa, per demanar ser repatriat, i revendre a l’estació el bitllet de tren que els cònsols li proporcionaven. Anys a venir, aquell jove delinqüent seria exalçat com a creador per Jean-Paul Sartre, filòsof i premi Nobel de literatura.