Al segle XV, Bruges era l’enclavament comercial més important del nord d’Europa. Pel seu port transitaven mercaderies d’arreu del món conegut: espècies, sedes, fusta, pells… Jan van Eyck va ser un dels primers artistes a dedicar retrats a la burgesia que impulsava tot aquest tragí comercial; tant els admirava, que quan pintava quadres religiosos aplicava als sants els trets ambiciosos dels negociants.

Els Arnolfini eren una important família de comerciants i banquers italians que a mitjan segle XV tenia una delegació a Bruges. Van Eyck retrata la parella amb motiu de l’enllaç nupcial, que tenia lloc en una habitació de la seva residència. Fins al concili de Trento, no calia que les noces se celebressin a l’església ni que les presidís un sacerdot: n’hi havia prou amb la presència de dos testimonis —els que es veuen reflectits al mirall, un precedent de 'Les Menines' de Velázquez.

Un llum molt popular
L'escena és plena de símbols: el gos representa la fidelitat; el rosari que penja de la paret, la puresa de la muller, i les taronges són un auguri de prosperitat, perquè eren un producte exòtic molt car. Una única espelma encesa al llum representa Crist que beneeix el ritual.

Aquest llum va ser un model tan popular a l’època que fins i tot va arribar a casa nostra: n’hi havia un d’idèntic a l’església de Santa Fe de Valldeperes, conservat al Museu Diocesà de Solsona. Es compon de peces de llautó que s’acoblen sense cargols. Com els d’Ikea, vaja!