Preguntes i respostes

A quina església catalana hi havia un llum idèntic al d''El matrimoni Arnolfini'?

El quadre de Jan van Eyck conté una làmpada amb una única espelma encesa, un model que va esdevenir molt popular a l'època i del qual n'hi havia un d'idèntic a Santa Fe de Valldeperes

Montse Armengol
9 de juliol de 2019
'El matrimoni Arnolfini', de Jan van Eyck (Bruges, 1843)
'El matrimoni Arnolfini', de Jan van Eyck (Bruges, 1843) Wikimedia Commons

Al segle XV, Bruges era l’enclavament comercial més important del nord d’Europa. Pel seu port transitaven mercaderies d’arreu del món conegut: espècies, sedes, fusta, pells… Jan van Eyck va ser un dels primers artistes a dedicar retrats a la burgesia que impulsava tot aquest tragí comercial; tant els admirava, que quan pintava quadres religiosos aplicava als sants els trets ambiciosos dels negociants.

Els Arnolfini eren una important família de comerciants i banquers italians que a mitjan segle XV tenia una delegació a Bruges. Van Eyck retrata la parella amb motiu de l’enllaç nupcial, que tenia lloc en una habitació de la seva residència. Fins al concili de Trento, no calia que les noces se celebressin a l’església ni que les presidís un sacerdot: n’hi havia prou amb la presència de dos testimonis —els que es veuen reflectits al mirall, un precedent de 'Les Menines' de Velázquez.

Un llum molt popular
L'escena és plena de símbols: el gos representa la fidelitat; el rosari que penja de la paret, la puresa de la muller, i les taronges són un auguri de prosperitat, perquè eren un producte exòtic molt car. Una única espelma encesa a la làmpada representa Crist que beneeix el ritual.

Aquest llum va ser un model tan popular a l’època que fins i tot va arribar a casa nostra: n’hi havia un d’idèntic a l’església de Santa Fe de Valldeperes, conservat al Museu Diocesà de Solsona. Es compon de peces de llautó que s’acoblen sense cargols. Com els d’Ikea, vaja!

Subscriu-t'hi

Portada del número 209 del SÀPIENS

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 209 del SÀPIENS

Hans Hellermann: l'home de Hitler a Catalunya

Una investigació exclusiva de SÀPIENS

1 any de SÀPIENS i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto