Les seves pròpies cròniques apunten que Jaume I va néixer a Montpeller el 1208, la nit de l'1 al 2 de febrer, vigília de la festa de la Candelera. Va ser un monarca que acabaria esdevenint referent i llegenda, malgrat que ja en el mateix moment de la seva concepció no va tenir les coses fàcils. Va ser així llavors i també en el moment del seu bateig.

Els seus pares, Pere el Catòlic i Maria de Montpeller, no s'entenien gens. El rei refusava enllitar-se amb la seva dona i és coneguda la llegenda segons la qual Maria de Montpeller, una nit a Miravalls, va ficar-se al llit del seu home enmig de la foscor fent-se passar per una de les seves amants. Segons les cròniques, així seria com la reina va aconseguir engendrar el futur conqueridor. Però passada aquesta difícil prova, encara n'arribaria una altra de decisiva en la creació de la figura històrica de Jaume I: la tria del seu nom. Perquè ni a l'hora de batejar el seu fill els reis es posaven d'acord. A la casa d'Aragó es preferia Pere, però Maria de Montpeller va optar per sotmetre la decisió a criteri "diví". Així va ser com va fer cremar 12 espelmes, totes del mateix pes. Cadascuna portava el nom d'un dels apòstols i les va fer encendre alhora després de prometre a Déu que l'espelma que més durés encesa donaria nom al seu primogènit.

Bateig místic
I la de sant Jaume va trigar a consumir-se tres dits més que les altres. Com diu el mateix rei a la seva crònica del 'Llibre dels feits', "per això, per la gràcia de Déu, he tingut el nom de Jaume". D'altra banda, alguns relats diuen que en un primer moment la criatura va rebre el nom de Pere, tal com era desig del seu pare, però finalment va prevaler la voluntat de Maria, en contra de l'opció tradicional de la casa d'Aragó, que durant anys optaria per noms com Pere o Peronella en vassallatge a la Seu de Roma. En part s'explica el triomf de Maria de Montpeller en la tria final per la desatenció del rei amb el seu fill, que en principi no volia ni reconèixer com a legítim. Segons els cronistes, quan va rebre la nova del naixement, mentre ell era a Calataiud, no va ni manifestar cap emoció. Però amb els anys, Jaume I acabaria sent-ne el successor i esdevindria un personatge que s'ha mantingut en l'imaginari col·lectiu entre la història i la llegenda, no només per les seves grans gestes polítiques, socials i militars, sinó també per moments èpics com aquest místic bateig.