Preguntes i respostes

Com va pintar Van Gogh ‘La nit estelada’?

El pintor estava reclòs al sanatori de Saint-Rémy recuperant-se d'un brot psicòtic i tot sembla indicar que va pintar el paisatge nocturn des de la finestra de l’habitació

Montse Armengol
27 de març de 2018
'La nit estelada' (1889), obra de Vincent van Gogh
'La nit estelada' (1889), obra de Vincent van Gogh Wikimedia Commons

Segons el Gènesi, Josep va dir: “He tingut un somni. El sol, la lluna i onze estels s’inclinaven davant meu”. La interpretació d’aquest quadre en clau religiosa no és desafortunada, atès que per Van Gogh el cel era la manifestació d’una força magnífica i grandiosa. “Quan sento la necessitat d’una religió, surto de nit per pintar els estels”, va afirmar en una carta al seu germà Theo. De l’ànsia de pintar la nit en va sorgir aquesta obra, considerada el primer quadre nocturn pintat del natural.

En realitat, seria poc probable que Van Gogh sortís a pintar en plena nit, ja que estava reclòs al sanatori de Saint-Rémy, recuperant-se d’un brot psicòtic, i no li era permès sortir fora de les hores estipulades. Tampoc no devia pintar el quadre de memòria, perquè els estels no estan col·locats a l’atzar: els astrònoms hi verifiquen la constel·lació d’Àries sobre un punt de llum molt potent, el planeta Venus. El més probable és que Van Gogh pintés la nit estelada des de la finestra de l’habitació, potser, segons la creença popular, utilitzant espelmes fixades a les ales del barret per il·luminar la tela.

Els estels giren i cobren vida, en contraposició amb la natura adormida. El xiprer evoca l’aïllament del pintor, o bé, de nou en clau religiosa, l’elevació cap al cel. En aquella època, de la mà de Van Gogh sorgien línies ondulants, estels embolicats en remolins i arbres de troncs sinuosos. Aquesta manera de pintar no satisfeia gens el pintor, que veia els propis quadres plens de línies embolicades, però seran precisament aquestes pinzellades tan personals les que el faran famós. Corresponien, evidentment, a un estat d’ànim turbulent: mesos després, se suïcidaria.

Subscriu-t'hi

Portada del número 199 del SÀPIENS (octubre 2018)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 199 del SÀPIENS (octubre 2018)

Pompeu Fabra, l'home del tramvia

La vida del pare del català modern té diverses facetes desconegudes. L'homenatgem quan es compleixen 150 anys del seu naixement

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto