La famosa cava de jazz Jamboree es va inaugurar el 9 de gener del 1960 i, segons la premsa franquista, es va omplir d’intel·lectuals "sin objetivos, lectores de una literatura sin piedad ni ternura; bajo el brazo, un libro o una revista extranjera" que parlaven d’existencialisme, fumaven haixix i escoltaven una música incomprensible en els temps del twist i la bossa nova.

Només faltava que un dissabte, el 17 de novembre del 1962, es cometés un assassinat en una botiga del carrer d’Aragó i s’hi veiessin implicats un cambrer, un músic i una cantant del Jamboree.

El Jamboree, la connexió entre tots els implicats en l'assassinat 
Jimmy Wagner, desertor de l’exèrcit dels EUA, va entrar de nit per robar al negoci de Francesc Rovirosa i aquest el va sorprendre. El nord-americà el va cosir a punyalades i li va esberlar el cap amb un mall d’alumini que li havia donat un compatriota seu, Jack Hand. Tots dos van buscar refugi en una pensió de la plaça Reial, on els esperaven dues dones que també es van implicar en els fets. La Nancy va curar la ferida que Jimmy tenia a la mà i li va tenyir els cabells, i Joan Douglas va llançar al mar les robes tacades de sang i les armes del crim. A la mateixa pensió hi residia la cantant de jazz Gloria Steward, que havia presentat Jimmy Wagner a Jack Hand.

En Jack havia estat cambrer i músic al Jamboree; en Jimmy havia estat cambrer del mateix local, i la policia va poder esbrinar que els organitzadors del robatori des d’Eivissa, Pilar Alfaro, vinculada al senyor Rovirosa, i Stephen Johnston, s’havien conegut al Jamboree. Tots van ser detinguts i condemnats, tret de la cantant, Gloria Steward, contra la qual no es va poder provar res i que va ser expulsada del país perquè no tenia els papers en regla. La premsa de l’època s’hi va rabejar a fons en un intent per aconseguir que tanquessin el local. Van arribar a parlar del crim com a "obra d’un 'gang' existencialista".