L'existència de la 'mona' entesa com una menja dolça pròpia del dia de Pasqua Florida està documentada almenys des del segle XV, tot i que hom sospita que es remunta a més antic. La forma i composició d'aquest pastís, que la tradició dicta que els padrins han de regalar en aquesta data als seus fillols, ha variat molt amb el temps. Sembla que antigament, quan es feia a casa, tenia forma de tortell i era feta amb pasta de pa, possiblement una mica més pastada i enriquida. Fins ben entrat el segle XX s'hi posaven ous durs amb la closca pintada, un per cada any de l'infant a qui li era lliurada. En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot amb les cames eixarrancades i amb l'ou a la boca o al ventre, fet que alguns han interpretat com la supervivència d'un antic culte a la fecunditat. Les mones actuals del Principat, fetes amb una base de pa de pessic, mantega i xocolata, i adornades amb plomalls, fruita confitada i ous o altres figures de xocolata, no es van començar a fer fins al segle XIX.

Una tradició amb diferents arrels possibles
S'atribueixen molts orígens plausibles a aquest costum: de les 'muníquies', celebracions gregues dedicades a Artemísia; de les 'pascorals', festes que els pastors romans celebraven amb coques, o de la festa cèltica de Beltene —el primer de maig—, quan s'ofrenaven tortells rematats amb ous. Etimològicament, les pistes ens porten a l'àrab antic, on per 'mûna' s'entenia un tribut d'arrendament de terres que es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs. D'aquesta llengua hauria passat al llatí, on l'ofrena prengué el nom de 'monus' (‘present' o ‘ofrena'). En llatí, però, existeix també la paraula 'munda' (plural de mundum), mot amb què es coneixien les paneres ornades i plenes d'objectes, particularment coques i pastissos, que els romans ofrenaven a Ceres durant el mes d'abril.

Actualment, arreu dels Països Catalans continua essent costum menjar algun tipus de coca o pastís exclusiu de Pasqua, sovint de noms particulars: empanades a Mallorca, formatjades a Menorca, flaons a Eivissa... En moltes zones del Principat, però sobretot a la Catalunya Nova i també al País Valencià, està molt arrelat l'hàbit a qualsevol edat d'anar a menjar la mona en grups d'amics al camp, coincidint generalment amb els primers dies del bon temps.