El que es coneix popularment com a Barri Xino de Barcelona comprèn la zona existent entre les Rambles, l'avinguda del Paral·lel i el carrer Hospital, a tocar mateix del port. És la meitat sud del barri del Raval o districte Cinquè, com va ser conegut fins ben entrats els setanta aquest sector de la ciutat. Es tracta d'un barri tradicionalment humil, primer lloc d'acollida de molts immigrants que han fet cap a Barcelona, i que ja abans de la Guerra Civil era famós per les seves pensions, sales de ball, meublés i locals més o menys dissoluts, tal com va descriure Josep Maria de Sagarra en Vida Privada (1932), per bé que des d'una òptica més aviat conservadora. Així mateix se l'ha conegut i se'l coneix per la prostitució de carrer, i alguns encara el consideren un lloc perillós i conflictiu.

L'origen del seu malnom prové de la sèrie de dos reportatges publicats per l'escriptor Francisco Madrid a la revista barcelonina El Escándalo l'octubre de 1925, titulats Los bajos fondos de Barcelona. En un fragment del text, Madrid va dir que "la Mina [una mena de casa de dormir col·lectiva que hi havia al barri] es la gran taberna del Barrio Chino. Porque el Distrito V, como Nueva York, como Buenos Aires, como Moscú, tiene su Barrio Chino".

Un barri canalla
Els barris xinesos de Nova York o de San Francisco, poblats per xinesos de veritat, eren vistos pels habitants d'altres parts de la ciutat com llocs atapeïts, promiscus i una mica fora de la llei. Francisco Madrid, un home cosmopolita, coneixia l'estigma que s'associava a aquests llocs i va aplicar l'etiqueta al barri canalla de Barcelona per excel·lència. El malnom es va popularitzar ràpidament entre literats i periodistes, que es van llançar massivament a "descobrir-lo", i entre els barcelonins en general, molts dels quals ja el coneixien bastant bé, sobretot els homes. La velocitat a què es va estendre aquest nou apel·latiu es va veure afavorida per l'exotisme mateix del nom, el qual feia referència a una cultura desconeguda i exòtica i, per tant, potencialment perillosa.