Per intentar aclarir les causes de la mort de Ferran el Catòlic, l'any 2007 SÀPIENS es va posar en contacte amb el doctor Ferran L. Tognetta, president de la Societat Catalana d'Informàtica i Enginyeria Mèdiques, membre del Consell Consultiu de la l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i les Balears, i responsable de segones opinions per a malalties greus en una companyia asseguradora. La seva feina va consistir a, a partir dels documents dels cronistes coetanis del rei, identificar quines serien les possibles malalties que van causar-li la mort i la influència en el desenllaç de la ingesta de cantaridina, un afrodisíac molt en voga a tot Europa en temps medievals que era considerat arreu com un remei màgic.

Comparacions coetànies
La primera tasca de Tognetta va ser preparar la història clínica del rei. Juntament amb l'historiador Àngel Casals, va resseguir tant els documents escrits per les persones del cercle del monarca que van registrar símptomes de la seva salut com les malalties dels seus familiars consanguinis. Per completar la informació, es van consultar altres estudis mèdics similars fets sobre persones de l'àrea geogràfica, de la zona social i de l'època del rei, com Isabel la Catòlica, Cristòfor Colom o Miguel de Cervantes. Tognetta també va estudiar quina era la situació sanitària a l'època de Ferran II, a més de conèixer la manera de viure del rei i els seus hàbits personals.

El diagnòstic diferencial
Amb aquesta informació, com si es tractés d'una consulta actual però sense l'entrevista, l'exploració manual i les proves complementàries, es va arribar a la fase del diagnòstic; un perfil dels signes que el rei va patir durant la llarga malaltia. Això va permetre obtenir una llista probable de patologies que produeixen aquests símptomes i que són compatibles amb les altres dades disponibles. Finalitzat aquest procés, el doctor va creure que el signe principal va ser la retenció de líquids generalitzada —hidropesia d'anys d'evolució— i que la resta de signes que presentava podien ajudar a orientar-ne la causa. Però, què podria haver provocat aquesta hidropesia? Les possibilitats principals són aquestes tres:

1. Malaltia hepàtica
Pot ser una malaltia greu d'evolució lenta. Amb un deteriorament progressiu del fetge, les cames i la panxa acabaven plenes de líquid, cosa que coincideix amb la hidropesia de Ferran. No obstant això, aquesta malaltia hauria provocat probablement que el blanc dels ulls i la seva pell s'haguessin engroguit. A més, la digestió d'una dieta proteica (habitual en el rei) li hauria pogut produir episodis d'al·lucinacions i alteracions psiquiàtriques. Cap d'aquests dos símptomes han estat relatats pels cronistes del rei.

2. Insuficiència renal
La malaltia provoca una acumulació de líquids a l'abdomen i a les cames, però també sota els ulls, amb unes bosses ben visibles que no van ser descrites pels cronistes.

3. Insuficiència cardíaca congestiva
El trastorn provoca que el cor perdi la seva capacitat de bombar eficaçment la sang. La malaltia evoluciona lentament i va fent que el pacient cada vegada pugui fer menys esforços físics, però no intel·lectuals. El cor es va accelerant, es produeix dificultat per respirar i els líquids s'acumulen a les parts baixes del cos: des dels peus fins a l'abdomen. També pot acabar desenvolupant una insuficiència hepàtica i renal.

La conclusió
Tognetta s'inclina per la darrera opció (insuficiència cardíaca congestiva), ja que és la malura que més s'aproxima als símptomes que ens han arribat descrits. El rei tenia dificultats per respirar i per parlar, taquicàrdies, nafres a les cames que supuraven aigua i un episodi de paràlisi facial que semblava un accident vascular cerebral. A més, el fet que els cronistes no descriguessin estats de febre (infecció) o molta set (diabetis) ajuden a eliminar altres hipòtesis.

Un element que desequilibra
La ingesta de cantaridina probablement va tenir algun efecte sobre la salut del rei. Segons Tognetta, "un pacient que té una insuficiència cardíaca congestiva pot empitjorar d'un dia a l'altre si es provoca una descompensació. Aquest desequilibri pot provenir d'una altra malaltia, un accident o un tòxic, com la cantaridina".