La triomfant carrera de molts mafiosos, entre ells Alphonse Al Capone, va avançar en paral·lel a l'aprovació de la 'divuitena esmena' de la Constitució nord-americana del 1919, que prohibia la fabricació, el transport i la venda de begudes alcohòliques. En el context de la "Llei seca", Capone va eliminar els seus contricants. El seu whisky i la seva cervesa es venien per tot Chicago, i a les votacions del seu districte va posar pistolers a les portes dels col·legis electorals i es va assegurar que sortís elegit l'alcalde favorable als seus interessos. Era un home aclamat per la gent que volia amagar el seu perfil sanguinari. 

Tot canviaria en poques setmanes. El 14 de febrer de 1929 van ser assassinats set gàngsters per ordre d'Al Capone i els dirigents de Chicago van decidir visitar el president dels Estats Units, Herbert Clark Hoover, perquè intervingués. L'FBI es tancà en banda i entrà en joc la Unitat d'Intel·ligència del Departament del Tresor, que es dedicava a la persecució dels delictes fiscals. El seu cap era Elmer L. Irey i es va encarregar de provar que Capone no pagava ni un cèntim en impostos pels milionaris guanys, legals i il·legals, que percebia. L'Oficina de Prohibició de Chicago va destinar, també, un dels seus millors agents, Eliot Ness, per requissar i intervenir les fàbriques i els mitjans de transport usats per Capone per a repatir alcohol per la ciutat.

Intents de suborn
El 1931 es va celebrar el judici contra Al Capone. Eliot Ness va aportar cinc mil proves d’infracció de les lleis de prohibició, però el jutge va especificar que no s’acusaria Capone per aquestes violacions i que el judici s'havia de centrar només en l’evasió d’impostos, d’acord amb les proves que l’equip d’Elmer L. Irey va anar compilant.

Però Capone no havia arribat al cim del crim per honest, i quan va veure que les coses se li complicaven va voler comprar Irey i els seus agents per un milió i mig de dòlars. No ho va aconseguir. Llavors va fer venir cinc pistolers de Nova York perquè els matessin, però Patrick O’Rourke, pseudònim de Michael F. Malone, l’agent infiltrat a la banda de Capone, se'n va assabentar i foren detinguts a temps. Canvià d’estratègia. Cinc dies abans del judici, O’Rourke va telefonar Irey i li comunicà que Capone tenia la llista dels cent possibles candidats a jurat i que els havia subornat a tots. Irey va anar a veure el jutge que porta el cas i li explicà la situació. El mateix dia del judici, el jutge va canviar la llista dels possibles candidats a jurat.

El judici al cap del crim
'Scarface' ("Caratallada"), nom amb què es coneixia Al Capone, s'assegué al banc dels acusats. Davant seu declararen venedors de roba cara, cotxes de luxe o immobiliàries que asseguraven que Capone feia grans compres pagant en efectiu. També va declarar el comptable, així com altres exempleats, que explicaren els feixos i feixos de bitllets que ingressaven en diversos bancs. Després de deu hores de deliberació, el jurat va llegir el veredicte: Capone era culpable d’evasió d’impostos els anys 1925, 1926 i 1927 i de no fer declaració de la renda els anys 1928 i 1929.

El 24 d’octubre de 1931, el jutge va imposar a Al Capone la pena d’11 anys de presó i el pagament de 80.000 dòlars. L’advocat defensor va demanar la llibertat de Capone fins que pogués recórrer la sentència. “Petició denegada”, digué el jutge. La mateixa nit, el van traslladar a la presó. 

Cara a cara amb l'intocable
A les garjoles del jutjat, Eliot Ness i Al Capone es van veure per primera vegada. Capone el va reconèixer per les fotos dels diaris. Li va dir: “Vaja, amb aquest enrenou que has muntat, qualsevol diria que passa Mussolini!”. Cinc cotxes dels 'Intocables', nom amb el qual es coneixien els agents de Ness, i cotxes de la policia es van endur el criminal més famós cap a l’estació i, d’aquí, en tren, fins a la presó d’Atlanta. L’home que havia mort personalment entre 20 i 60 persones i n’havia fet matar moltes més anava a la presó per un delicte fiscal. A partir d’ara, Capone era el pres federal número 40.886.

Al capdavall, en aquesta història, com digué Irey, els agents del govern van fer la seva feina. Els únics protagonistes, els herois que van engarjolar Capone, van ser membres del jurat, 12 ciutadans anònims que, tot i saber que els podia perillar la vida, van condemnar el fins llavors també intocable Al Capone.