L'origen i el posterior procés d'expansió de la calçotada ens és avui en dia ben conegut, amb data de naixement i un autor amb nom i cognoms.

Tot va començar a la darreria del segle XIX a Valls, de la mà d'un pagès conegut com el Xat de Benaiges. Diuen que un dia a l'hora de dinar, per no recórrer una altra vegada a la dieta habitual, a base d'hortalisses, va decidir menjar-se dues cebes grillades que havien sortit a l'indret on havia fet les cebes blanques. L'home va destriar les cames que espontàniament havien sortit de les cebes, en va tallar les arrels i les va rostir a la flama; després en va treure la capa ennegrida pel foc i se les va cruspir amanides amb oli, vinagre i sal. El gust, molt més suau que el de la ceba, li va agradar tant que va decidir experimentar sobre aquell conreu fins que va establir el procediment que coneixem avui en dia: sembrar llavor de ceba blanca als darrers mesos de l'any, arrencar-la un cop germinada i crescuda, guardar-la una temporada i tornar-la a plantar, aquest cop només mig colgada. El nom de 'calçot' ve del fet que a mesura que creix, la planta s'ha d'anar 'calçant', és a dir rodejant-la de terra, fins al moment de collir-la, habitualment durant els mesos d'hivern.

Calçotades amb persones del món artístic i cultural barceloní
A partir del primer terç del segle XX la calçotada es convertí en una menja habitual de moltes famílies vallenques els dies de festa. L'expansió de la calçotada fora del seu bressol geogràfic data de la darreria de la dècada del 1940, quan la local Penya Artística de l'Olla va començar a celebrar calçotades, a les quals convidava persones del món artístic i cultural barceloní; se sap, per exemple, que la revista 'Destino' va arribar a organitzar diversos viatges expressos per a tal fi. Ben aviat els restauradors de la zona van començar a organitzar calçotades ajudats pels cavistes del veí Penedès, que els en feien promoció. La implicació de les institucions municipals, finalment, va fer la resta.

L'any 1995 la Generalitat de Catalunya va concedir la denominació de qualitat "calçot de Valls", l'àmbit geogràfic de la qual comprèn les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès.