La devoció per Sant Jordi s'inicia a la corona d'Aragó durant la baixa edat mitjana, sota l'influx de l'ambient generat en les guerres contra els infidels. La casa reial tingué un paper decisiu en la propagació d'aquest símbol tan poc conegut fins aleshores a casa nostra; en aquest sentit, el 1201 Pere el Catòlic, amb la concessió de diversos privilegis a l'orde de Sant Jordi d'Alfama, enceta una llarga tradició dels comtes catalans de protecció d'ordes i confraries sota aquest patronatge. A València és conegut que, ja el 1343, el 23 d'abril era festa popular, i a Mallorca, el 1407. A Catalunya, la proposta de convertir aquesta diada en festa de precepte és formulada el 1436 a les Corts per la Generalitat, però no es va fer efectiva fins a l'any 1456.

La 'fira dels enamorats'
La tradició de regalar un llibre i una rosa es remunten, cadascuna, a èpoques diferents. Pel que fa a la rosa, se sap que al segle XV ja se celebrava el dia de Sant Jordi una fira dedicada a aquesta flor, també coneguda com a 'fira dels enamorats', al pati del palau de la Generalitat i als seus voltants, i que a partir almenys del segle XVII ja es regalaven roses a les dames que assistien als actes organitzats per la institució. La popularització definitiva d'aquest costum va arribar amb la Mancomunitat de Catalunya, el 1914, data en què es restablí la fira al palau de la Generalitat i es promogué activament aquest gest.

La idea de Vicent Clavel
La primera vegada que se celebrà el dia del llibre fou el 7 d'octubre del 1926, coincidint amb l'aniversari del naixement de Cervantes. La idea havia sorgit de l'editor i escriptor valencià establert a Barcelona Vicent Clavel, i al principi tenia abast estatal. El seu escàs èxit va propiciar que, el 1930, aquesta diada fos traslladada al 23 d'abril, data de la mort de Shakespeare.