L’acció de Lluís Companys contenia elements d’heroisme i de coratge, però també de tragèdia i, fins i ot, alguns punts grotescos fruit del moment crític que significà l’octubre del 1934. Molts cops s’ha retret a la proclamació de l’Estat Català el fet d’haver estat una acció aventurera, d’haver llençat per la borda l’autonomia i d’haver estat un gravíssim error polític. Això és fer trampa. És treure el Sis d’Octubre del seu context i de les seves coordenades històriques. El Consell de la Generalitat es trobà l’octubre del 1934 en una situació extremament complexa i decidí actuar en un sentit governamental. Amb la proclamació de l’Estat Català, Companys no es va limitar a gestionar el marc polític fixat, sinó que actuà com a cap visible d’un govern: va engegar una acció encaminada a redefinir l’Estat republicà i l’autonomia catalana davant l’amenaça efectiva sobre la República democràtica, l’autogovern i el projecte reformador que suposava l’entrada de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) al govern central.

Va ser un cop separatista?
Tot i que la proclamació de l’Estat Català de la República Federal Espanyola no fou una declaració de tipus separatista, els fets van tenir diversos components clarament separatistes. Al costat de l’estratègia de Companys i d’una part del govern coexistia l’estratègia de les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (JEREC), encapçalada per Dencàs i Badia, i la d’altres grups separatistes de menor importància. Igualment, l’Aliança Obrera pretenia la separació, la República Catalana, i la revolució social; i els revolucionaris del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) també perseguien la proclamació de la República Catalana. Cal tenir ben present que en nombrosos punts de Catalunya es va proclamar la República Catalana des de l’Ajuntament: Badalona, Premià de Mar, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Súria, Vilanova i la Geltrú i un llarg etcètera. El Sis d’Octubre fou molt més del que succeí entre les quatre parets del Palau de la Generalitat.

Què va fallar el Sis d'Octubre?

1. La falta d’unanimitat entre els integrants del Govern.
2. La manca d’uns objectius polítics clarament definits.
3. La inexistent planificació de la mobilització, tant per part del Govern com dels grups socials i polítics, i la desconnexió entre uns i altres.
4. La falta d’una revolta arreu de l’Estat espanyol.

Placa a l'antiga seu del CADCI en record dels morts durant els fets del Sis d'Octubre