Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

En què creien els càtars?

Les creences dels 'Bons homes' que van enervar el catolicisme i els van acabar portant a la foguera

Sònia Casas (text) i Carles Gascon (assessorament)
Càtars expulsats de Carcassonne
Càtars expulsats de Carcassonne Wikimedia Commons
  1. Els càtars creien en el Nou Testament i tenien una visió dual del món. Partien de la idea d'un Déu bo i la seva pregunta essencial era: com pot haver inventat llavors el mal? Una de les escoles càtares ho atribueix als àngels caiguts, i d'altres, al fet que aquests éssers no són creats per Déu. Però sigui com vulgui, van establir aquesta dualitat entre el bé i el mal. El mal, deien, va arrossegar les ànimes del cel i les va tancar en una presó de carn i pell per llançar-les a l'infern, que és aquest món. Amb Jesús, que és de naturalesa divina, algunes d'aquestes ànimes es van desvetllar, l'objectiu últim de totes les ànimes "caigudes".
  2. Els càtars no creien en temples, sants o dogmes. El consolament era l'únic sagrament. Consistia en un baptisme pel qual es passava a ser un bon home, és a dir, un membre del clergat. Era imprescindible per "salvar l'ànima", per tant, també era el ritual amb què s'ungia els creients abans de morir.
  3. A diferència de l'Església catòlica, els bons homes rebutjaven les imposicions econòmiques sobre els creients. Les dones eren les encarregades de regentar les cases, mentre que els homes duien una vida errant, predicant la paraula de Déu. Les cases càtares servien també d'hospitals, d'hostals, d'orfenats i de tallers artesans. La seva fama d'homes estrictes va fer que alguns comerciants els confiessin els diners, esdevenint també banquers.
  4. No menjaven carn però sí peixos, que en aquell temps es creia que naixien de l'aigua i no del coit. Certament, per als càtars les relacions carnals provenien del Diable i els bons homes feien vot de castedat.
  5. Els mateixos castells que acollien prèdiques càtares acollien també música trobadoresca. Uns i altres van coincidir en l'espai i el temps, compartint, per exemple, les rutes que connectaven Occitània i Catalunya. Tot i que per als trobadors l'objectiu últim era la sublimació a través de l'amor a una dama, cosa completament oposada a allò que propugnaven els càtars, existeix també la teoria que afirma que aquest "amor cortès", en realitat estaria parlant d'un amor espiritual, en sintonia amb la doctrina càtara.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto