OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any per poc més de 3 € al mes!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Preguntes i respostes

És cert que l'himne nacional de Catalunya prové d'una cançó eròtica?

'Els Segadors' té els seus orígens en una de les balades més cantades pels pagesos catalans

Roger Costa
El 'Corpus de Sang', d'Antoni Estruch
El 'Corpus de Sang', d'Antoni Estruch Antoni Estruch i Bros / Wikimedia Commons

Doncs sí. La cançó en qüestió és 'Els tres segadors' o 'Els tres garberets', una de les balades eròtiques més cantades pels homes de pagès durant almenys quatre-cents anys. La seva tornada, "segueu ben arran, que la palla va cara, / segueu ben arran", segur que sona a molts lectors, però no així la resta de la lletra, de la qual una de les versions diu així: [El segador] "(...) què és lo que vostè demana?" [Contesta una dona]: "Si en voleu segar un camp, un camparró de civada. / No és a l'aubac ni al solà, no tampoc en cap muntanya, / n'és a sota el davantal, la camisa me l'amaga". Com és habitual en les cançons de transmissió oral, aquesta balada era cantada amb variants melòdiques molt diverses, però reduïbles a tres o quatre esquemes de melodia. La de l'himne oficial forma part d'una d'aquestes famílies melòdiques.

Des d'una perspectiva actual pot semblar inversemblant que aquesta cançó sigui el precedent de l'himne nacional del Principat. Res més lluny de la realitat. Com era freqüent a l'època en què les cançons es transmetien de boca a orella, l'autor de la lletra política va aprofitar l'estructura d'una cançó ben coneguda per difondre la nova amb més facilitat.

Els col·lectors romàntics de cançons orals del segle XIX es van emocionar en trobar-ne una amb una forta càrrega patriòtica com 'Els segadors'. Verdaguer la féu conèixer a M. Aguiló i a Milà i Fontanals, els quals en van publicar diverses versions de text sense melodia. F. Alió va voler-la incloure en la seva col·lecció 'Cansons populars catalanas' (1891), i quan va preguntar sobre aquesta melodia al canonge J. Collell —molt vinculat a Verdaguer—, aquest li cantà la balada eròtica. Alió veié que aquella melodia casava amb la lletra de la pamfletària i, sense saber-ho, tots dos van refer el vincle existent antigament entre les cançons.

Hom podrà posar en qüestió l'existència d'aquest vincle. Pel reconegut etnomusicòleg Jaume Ayats, no n'hi ha cap dubte, ja que ell mateix, com a integrant del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona, encara va recollir fragments cantats d''Els segadors' que romanien a la memòria oral, molt semblants a 'Els tres segadors'.

Subscriu-t'hi

Portada del número 261 de SÀPIENS (desembre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​​​​​​​

Comentaris

Portada del número 261 de SÀPIENS (desembre 2023)

L'assassinat de Carrero Blanco

L'atemptat que va condicionar la Transició

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto