La 'Chanson de Roland' és una cançó de gesta del segle XI que narra la batalla de Roncesvalls i té com a protagonista Rotllan, un cavaller a les ordres de Carlemany. Tot i basar-se en fets reals, el cert és que desvirtua els esdeveniments històrics. L’origen del que va succeir s’ha de situar al 777. Aquell any, Sulayman al-Arabí, valí de Barcelona, es va aliar amb el valí de Saragossa, Hussayn al-Ansarí, per rebel·lar-se contra l’emir de Còrdova, i va enviar una ambaixada a Carlemany per oferir-li la submissió d’ambdós. 

La resistència de Saragossa
En resposta, Carlemany marxà cap a Saragossa el 778, però en arribar-hi, Hussayn va refusar sotmetre’s al rei franc, del qual sembla que només volia l’aliança contra Còrdova, i es va excusar en el fet que Sulayman no l’havia entès bé. Carlemany va acusar-lo d’haver-lo enganyat, va assetjar inútilment Saragossa durant un mes i es va retirar en assabentar-se que havia esclatat una revolta a Saxònia, tot prenent com a ostatges Sulayman i altres notables àrabs. Durant la retirada, l’exèrcit franc va ser atacat pels vascons a la Navarra central i va patir una emboscada preparada pels fills de Sulayman, que van aconseguir alliberar alguns dels ostatges.

Una derrota mitificada
Com a represàlia, Carlemany va atacar Pamplona i després va continuar cap al pas de Roncesvalls, on la rereguarda del seu exèrcit va ser vençuda pels vascons (i potser alguns musulmans) el 15 d’agost del 778. El resultat de la batalla va permetre alliberar Sulayman. En la 'Chanson', construïda amb una finalitat moralitzadora, Rotllan és el model d’heroi cristià que mor en enfrontar-se a tropes sarraïnes superiors en nombre. L’obra no podia, d’acord amb aquesta intenció, relatar una derrota davant una host reduïda i mal armada de vascons.