Angelica Kauffmann va ser una de les millors retratistes de l’Europa del XVIII. Amb 12 anys, va començar a rebre encàrrecs remunerats; fins i tot els bisbes acudien a fer-se retratar per aquesta artista precoç que pintava amb una tècnica impecable. Quan en tenia 21, va ingressar a la prestigiosa Acadèmia d’Art de Florència; per aquest motiu va marxar d’Àustria per viure a Itàlia. La distingida clientela anglesa que practicava el Grand Tour —un itinerari que recorria Europa tot visitant museus i monuments— no perdia l’ocasió de visitar-la. 

Els retrats de Kauffmann agradaven perquè eren refinats i elegants, i els seus detalls florals es van convertir en icones que decoraven els jocs de te. Però a Kauffmann li calien estímuls per enriquir el seu talent natural, el seu repertori i la mirada com a artista. Descobrir els vestigis de l’antiguitat li va permetre anar més enllà dels temes i l’estètica superficial i artificiosa del rococó. La figura de Cornèlia li va oferir l’oportunitat de donar un missatge moral al quadre La mare dels Gracs. Cornèlia, al centre de l'obra, era una noble romana que es distingia per la intel·ligència i l’hospitalitat. En una ocasió, en el curs d’un banquet, les convidades li van retreure que no lluís cap joia, tenint en compte la seva condició patrícia. “Aquí teniu els meus tresors”, va declarar mentre mostrava els seus fills. Entre els petits hi havia Tiberi i Gai Grac, magistrats destacats que, amb les seves lleis, van afavorir la plebs romana. Polítics eficients, justos i honestos, virtuts que, com subratlla Kauffmann, eren fruit de les ensenyances d’una mare atenta.

Autoretrat d'Angelica Kauffmann