Preguntes i respostes

Joana, la primera papessa (transvestida) de la història?

Es va fer passar per home per poder estudiar. Després de passar per diferents monestirs, va acabar a Roma, on va ser elegida papa. La seva identitat sexual es va descobrir quan va donar a llum davant tothom en una processó

Antoni Janer
6 d'abril de 2018
Joana, papessa de Roma?
Joana, papessa de Roma?

La llegenda diu que al segle IX hi hagué una britànica que es convertí en la primera i única papessa que ha tengut el Vaticà. Es feia dir Joana. La història la coneixem gràcies a l’atenenc Emmanuil Roïdis, que el 1886 en va publicar un llibre en grec modern (la traducció al català és d'Antoni Góngora Capel i la trobareu a Edicions de la Magrana).

Educada en l’estricta religiositat, de jove Joana decidí estudiar teologia i filosofia. Això, però, no era possible per a una dona d’aquell temps. Així, es va fer passar per home tot adoptant el nom de Johannes Anglicus (Joan l’Anglès). Després de passar per diferents monestirs (sempre transvestida), finalment va anar a parar a Roma, on fou molt ben acollida per la cúria. A causa de la seva bona reputació, el papa Lleó IV la convertí en la seva secretària. Ningú no sospitava de la seva vertadera identitat sexual.

Papessa Joana donant a llum (il·lustració de Boccacio)

En morir el seu valedor, el 855 Joana va ser elegida papa, amb el nom de Benet III (potser Joan VIII). Al cap de dos anys, però, es va quedar embarassada de l’ambaixador Lambert de Saxònia. Un dia, mentre presidia una processó, va donar a llum davant tothom. Uns diuen que els fidels, en veure tal profanació del càrrec papal, la van lapidar allà mateix. D’altres asseguren que va morir de part.

'Duos habet et bene pendentes'

Arran del cas d’aquella ànima pecadora, l’Església va prendre mesures per verificar la virilitat dels papes electes. Un eclesiàstic era l’encarregat de revisar manualment els atributs del candidat. Aquest seia en una cadira amb un forat al mig. Si l’examinador tocava i veia que hi havia tot el que hi havia d’haver, pronunciava les paraules rituals: 'Duos habet et bene pendentes', és a dir, “En té dos, i bé que pengen”. Altres versions diuen que simplement exclamava 'Habet' ('Els té'), a la qual cosa la resta d’assistents a la cerimònia contestaven 'Deo Gratias '('Gràcies a Déu'). 

Moment de la inspecció testicular

Es creu que aquest ritual es va perllongar fins al segle XVI. Aleshores l’Església de Roma va considerar que era un costum una mica humiliant. Avui el Vaticà no reconeix l’existència de la papessa Joana. Amb tot, al seu museu es pot contemplar la cadira excremental ('sedia stercoraria'), que alguns la relacionen amb els temps en què el dia de fumata blanca es feia la pertinent tocada d’ous. Sempre ens quedarà el dubte de si qui governa la religió catòlica és un home o una dona transvestida. Així, doncs, haurem de fixar-nos bé en la seva sotana.

 

Sedia stercoraria (Museu del Vaticà)

Aquí teniu la famosa escena retratada a la sèrie 'Els Bòrgia':

 

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto