La història del Monopoly es remunta a l'any 1903, quan la nord-americana Lizzie Magie va patentar 'El joc de l'amo'. Lizzie era una seguidora del georgisme, una teoria que pretenia conciliar les teories econòmiques liberals amb el socialisme utòpic. L'objectiu del joc de Lizzie era demostrar que les rendes tendien a enriquir els propietaris i a empobrir encara més els arrendataris.

Durant la dècada del 1910 es va començar a popularitzar una versió simplificada d'aquest joc que eliminava una norma basada en una idea central del programa georgista, consistent a gravar l'ús dels béns naturals amb un sol impost. Aquesta variant, coneguda amb un nom que podríem traduir com Monopoly de subhasta, es va comercialitzar entre el gran públic, però va gaudir d'una particular penetració entre determinats grups d'iniciats: georgistes, estudiants universitaris, quàquers (membres de la Societat Religiosa dels Amics, de doctrina protestant)… per la via del boca a orella, els quals hi jugaven en versions casolanes adaptades.

L'aportació quàquera
Pel volts del 1933 una dona d'Atlantic City, Ruth Hoskins, va crear una versió amb els noms dels carrers de la ciutat i la va ensenyar a un grup de quàquers locals. Es creu que la gran aportació d'aquest petit col·lectiu fou la de reinstaurar la norma original de Lizzie Magie segons la qual les propietats s'havien de comprar al preu marcat en lloc de fer-ho mitjançant subhasta, ja que els quàquers no creien en aquest procediment de compravenda. Aquesta variant del joc fou la que va aprendre Charles Darrow —un venedor de calefactors domèstics a l'atur— de la seva dona. Darrow va idear elements del tauler que després romandrien en el disseny definitiu, com ara les locomotores negres als espais de les estacions, el cotxe a l'"aparcament gratuït", la fletxa vermella de la casella de sortida i els interrogants de les caselles de sort.

El 1935 la companyia Parker Brothers va comprar el joc a Darrow i el va començar a comercialitzar. Va ser un èxit immediat. Aquesta data, en plena depressió, fa ben plausible la teoria —indemostrable a la pràctica— que l'èxit fou degut precisament al moment econòmic que es vivia als EUA, molt propici a posar sobre la taula els problemes inherents al sistema capitalista.