El desembarcament dels germans Escipió a Empúries i les seves lluites contra els pobles aliats dels cartaginesos a la península Ibèrica van tallar els subministraments, tant d'aliments com d'homes, que el general cartaginès havia creat amb la seva llarga marxa. Igualment, els reforços que esperava que arribessin per mar des de Cartago (una flota de setanta quinquerrems) van ser interceptats per una flota romana superior en nombre (120 galeres), de manera que Anníbal va quedar-se cada vegada més sol i amb menys efectius.

Al contrari dels púnics, Roma jugava a casa i, per tant, tenia la possibilitat d'avituallar els soldats i de renovar les seves legions amb tropes de refresc constantment. Per més batalles que guanyés Anníbal, Roma sempre podia respondre-hi amb més i més cohorts, cada vegada noves, just el contrari dels veteraníssims -i cansats- soldats cartaginesos.

Deu el nom al dictador Quint Fabi Màxim Verrugós, elegit pels romans per vèncer Anníbal. Fabi va decidir-se per una impopular guerra de fam, trencant les línies de subministramen púniques i mantenint les seves tropes a prop però sense oferir batalla a camp obert. En un principi no va semblar que l'estratègia agradés gaire, però després de la batalla de Cannes, derrota humiliant per a Roma, se li va començar a donar la raó: era qüestió de deixar passar el temps -que jugava a favor seu-, de practicar la tàctica de la terra cremada i d'esperar que les tropes es rebel·lessin contra el cabdill. En lloc d'això van ser els mateixos cartaginesos, des de la capital, els que van reclamar a Anníbal que tornés. Escipió l'Africà va desembarcar vora Cartago gràcies al fet que llavors Roma ja dictava el "tempus" de la guerra.