Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Quin secret amaga 'La lletera', de Johannes Vermeer?

El pintor holandès va representar un model de virtut, amb una minyona concentrada en l'acció i amb una llum que li cau a les mans mentre aboca la llet al bol

Montse Armengol
'La lletera', de Johannes Vermeer (c. 1660)
'La lletera', de Johannes Vermeer (c. 1660) Wikimedia Commons

Atenta i silenciosa, la minyona aboca llet en un bol. Dreta a prop de la finestra, l'embolcalla una llum suau, nacrada, que crea una atmosfera més intensament íntima. L'escena és poètica i, al mateix temps, austera, severa. Així són els quadres del pintor holandès Johannes Vermeer.

'La lletera' suposa un canvi en l'art de Vermeer 
Els temes religiosos que amaraven l’art en bona part d’Europa no eren ben vistos en la societat protestant dels Països Baixos. En contrapartida, tenien molta demanda les pintures de costums que representaven les tasques de la casa, escenes intimistes que permetien a pintors com l’holandès Johannes Vermeer jugar amb la llum. Ara bé, en comparació amb les pintures de rics interiors i dels costums acomodats de la burgesia, en aquest quadre l’artista inicia un canvi i mostra un ambient humil protagonitzat per una senzilla minyona, envoltada d’elements molt bàsics —el pa, els cistells de vímet, els atuells de ceràmica basta, el braser, el cistell de llautó penjat a la paret escrostonada.

Un model de virtut
Però aquesta representació d’una activitat mundana amaga el secret d’una realitat més profunda. Perquè molts d’aquests quadres acullen propòsits moralitzadors, amb escenes relacionades amb vicis i virtuts: l’amor, la fidelitat, la mandra, la prostitució, l’avarícia... Concentrada en l’acció, la minyona aboca la llet al bol i la llum de l’obertura li cau a les mans. És, sens dubte, un model de virtut. Vermeer va repetir fins a la sacietat aquesta disposició d’una o dues figures il·luminades per una finestra emplaçada a l’esquerra, d’una forma gairebé obsessiva.

'La lletera', de Johannes Vermeer

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto