Atenta i silenciosa, la minyona aboca llet en un bol. Dreta a prop de la finestra, l'embolcalla una llum suau, nacrada, que crea una atmosfera més intensament íntima. L'escena és poètica i, al mateix temps, austera, severa. Així són els quadres del pintor holandès Johannes Vermeer.

'La lletera' suposa un canvi en l'art de Vermeer 
Els temes religiosos que amaraven l’art en bona part d’Europa no eren ben vistos en la societat protestant dels Països Baixos. En contrapartida, tenien molta demanda les pintures de costums que representaven les tasques de la casa, escenes intimistes que permetien a pintors com l’holandès Johannes Vermeer jugar amb la llum. Ara bé, en comparació amb les pintures de rics interiors i dels costums acomodats de la burgesia, en aquest quadre l’artista inicia un canvi i mostra un ambient humil protagonitzat per una senzilla minyona, envoltada d’elements molt bàsics —el pa, els cistells de vímet, els atuells de ceràmica basta, el braser, el cistell de llautó penjat a la paret escrostonada.

Un model de virtut
Però aquesta representació d’una activitat mundana amaga el secret d’una realitat més profunda. Perquè molts d’aquests quadres acullen propòsits moralitzadors, amb escenes relacionades amb vicis i virtuts: l’amor, la fidelitat, la mandra, la prostitució, l’avarícia... Concentrada en l’acció, la minyona aboca la llet al bol i la llum de l’obertura li cau a les mans. És, sens dubte, un model de virtut. Vermeer va repetir fins a la sacietat aquesta disposició d’una o dues figures il·luminades per una finestra emplaçada a l’esquerra, d’una forma gairebé obsessiva.