Tintoretto va ser un artista extraordinàriament productiu, capaç de pintar quadres enormes a gran velocitat, cosa que li permetia reeixir en un temps en què a Venècia hi havia una forta competència entre tallers. El seu nom real era Jacopo Comin, però passarà sempre a la història amb el sobrenom que recorda el seu origen humil –ja que era fill d’un tintorer–, tot i que també se l’anomenava Il Furioso, per l’energia amb què pintava. Precisament per aquesta pintura vigorosa, amb clars fantasmagòrics i foscors tenebroses, Tintoretto era l’artista ideal per plasmar miracles i turments. Sens dubte, la vida de sant Marc, patró de Venècia, seria una important font d’ingressos. Però, de vegades, aquestes obres eren rebudes amb estupor. Tintoretto, que admirava la forma com Miquel Àngel dibuixava l’anatomia humana, va portar a l’extrem les lliçons del mestre tot dibuixant cossos en contorsions exagerades, com les de l’esclau torturat que jeu a terra i del sant que baixa del cel per salvar-lo del quadre Sant Marc alliberant l’esclau (1548). Per aconseguir aquests escorços tan dramàtics, el pintor modelava figures de cera. Alguns models els reutilitzava, i és per això que és possible trobar figures repetides en diferents quadres.

Les perspectives inusuals i els escorços desorbitats tan aviat provocaven un gran fervor com el rebuig més absolut –fet i fet, els grans creadors sempre desperten passions. Poc després, els artistes barrocs utilitzarien fins a la sacietat aquests recursos del venecià que tant s’havien criticat.