Les Germanies van afectar la ciutat de València a partir de l'estiu del 1519, i es van estendre per tot el regne al llarg del 1521. Van ser, però, durament reprimides entre la fi d'aquell any i el desembre del 1522. La revolta va triomfar provisionalment a l'illa de Mallorca entre el febrer del 1521 i el març del 1522, i va tenir episodis puntuals a Catalunya.

La revolta dels artesans
Inicialment, les Germanies van aplegar artesans de la ciutat de València, fortament influïts pel pensament republicà que havien pogut conèixer mitjançant l'obra 'Regiment de la cosa pública', de Francesc Eiximenis, escrita un segle abans. Així, el paraire (artesà tèxtil) Joan Llorenç escrivia al sucrer Guillem Sorolla que els menestrals de València havien d'obtenir "algunes llibertats, com que fóssim admesos al regiment de la ciutat i administració de la justícia"; que calia exigir "reparació dels greuges que els plebeus tenim dels oficials de justícia i cavallers i homes poderosos", i que, d'aquesta manera, "seríem iguals amb els qui avui governen". Llibertat, doncs, igualtat i..."germania" o fraternitat.

La revolta va triomfar inicialment gràcies a altres factors: l'armament generalitzat dels artesans valencians, a causa del perill corsari; l'extensió de la pesta, que va fer marxar del cap i casal les autoritats i les classes altes, i les vacil·lacions del nou monarca, Carles I. Al camp, la revolta va mobilitzar els llauradors cristians, oposats també a la noblesa i als llauradors moriscos.