La comèdia dels errors començà el 1503 amb l’aparició d’una carta titulada Mundus novus. El seu autor, un tal Americus Vesputius, mercader nascut a Florència el 1454, narrava a Lorenzo de Mèdici el tercer viatge que havia fet el 1501 als confins de l’oceà Atlàntic. De fet, havia estat al Brasil mesos després que hi arribessin Yáñez Pinzón i Álvares Cabral, els seus descobridors oficials. Mundus novus era el primer opuscle que relatava amb tot luxe de detalls i de manera amena un gran viatge per terres llunyanes. Amerigo Vespucci, de sòlida formació humanística, no dubtava a afirmar que allò no era l’Índia, sinó una terra nova i desconeguda entre Àsia i Europa. Pocs anys enrere, entre el 1492 i el 1493, en les seves dues primeres expedicions, Cristòfor Colom ja havia explorat diferents illes del Carib. El 2 d’agost del 1498, però, en el seu tercer viatge, arribà al golf de Paria, a l’actual Veneçuela. Amb tot, Colom pensà que aquelles contrades formaven part d’Àsia.

El 1504, un any després de l’aparició de Mundus novus, un editor florentí imprimí una altra carta de Vespucci. Aquesta vegada era en italià i es titulava Carta d’Amerigo Vespucci sobre les noves troballes en quatre viatges seus. En aquest nou escrit podem saber que Vespucci, havent-se instal·lat a Sevilla, havia arribat a fer quatre incursions més enllà de l’Atlàntic. El que relatava a la carta de Mundus novus era el tercer viatge que havia fet sota bandera portuguesa, igual que el quart; els dos primers, en canvi, havien estat sota les ordres dels Reis Catòlics. 

Viatges dubtosos
Tanmateix, el primer i el quart viatge de Vespucci són bastant dubtosos. En el primer, realitzat el 1497, hauria tocat terra ferma (en un lloc del tot imprecís) un any abans que Colom. Això atorgaria al florentí la prioritat del descobriment del continent americà. A pesar de la seva veracitat, les cartes de Vespucci causaren una gran sensació en un públic que veia que aquelles exòtiques terres havien deixat desfasat la imatge del món plasmada en la Geografia de Ptolemeu, del segle II dC. 

Amb tot, el vertader culpable que el Nou Món dugui el nom d’Amèrica és Martin Waldseemüller, un cartògraf alemany del monestir benedictí de Saint-Dié, a França. El 1507 li va caure a les mans la carta que Vespucci havia adreçat a Soderini. Aleshores no dubtà a incorporar tota aquella extraordinària informació en el llibre que, amb altres cartògrafs, estava preparant: el Cosmographiae introductio, una edició revisada de la Geografia de Ptolemeu. És en aquesta obra, escrita en llatí, on per primera vegada apareix un mapamundi amb el nom d’Amèrica per referir-se a la quarta part de la Terra; només, però, serveix per marcar la zona que correspon a l’actual Brasil. Waldseemüller assegura que, “com que Europa i Àsia tenen nom de dona, no veig cap impediment perquè aquesta regió es digui Terra Amerigana o d’Amerigo o Amèrica per l’home enginyós que la va descobrir”.

El 1513, Waldseemüller canvia America per Terra Incognita
L’èxit que tingué el mapamundi de Waldseemüller catapultà un nom que, amb el temps, abraçaria tota l’Amèrica del Sud i del Nord. Així, a poc a poc s’anaren oblidant altres denominacions com Terra Sanctae Crucis, Mundus Novus o Terra dos Papagaios. Sembla, però, que Waldseemüller s’adonà del seu error. Si no, no s’entén que, sis anys després de la publicació del seu primer mapamundi, el 1513, n’elaborés un altre on canvià America per Terra Incognita. A més, hi afegí que aquelles terres havien estat “trobades per Colom de Gènova, per ordre del rei de Castella”. Tanmateix, en l’imaginari de l’època ja havia calat amb força la sonora i vibrant paraula que agafava el nom del mercader florentí. El seu baptisme definitiu arribà el 1538 amb el mapa de Mercator, el rei de la cartografia.