La identificació del colom com a símbol de la pau té ja els seus antecedents a la Grècia clàssica, on aquesta au es relacionava amb l'harmonia i amb l'amor, com ho evidencien els coloms sagrats que es mantenien en diferents temples dedicats a Afrodita. Més tard, diferents autors romans associaren per primer cop clarament la pau amb aquest animal, en contraposició a altres aus com el falcó, l'àliga o el corb, tot i que en aquesta cultura se solia representar més habitualment mitjançant una branca d'olivera.

La tradició cristiana sintetitza ambdós elements i els situa en un episodi de l'Antic Testament, el de l'arca de Noè. Segons el mite del diluvi universal, en què Déu decideix inundar la Terra com a càstig pel mal comportament dels homes, Noè sap que la inundació comença a remetre quan, a la segona vegada que deixa anar un colom, aquest torna amb una branca d'olivera al bec. Al principi, doncs, en l'imaginari cristià, el colom simbolitza més un estat d'harmonia i esperança lligada a la fidelitat a Déu que no pas a l'absència de conflictes armats, com succeiria més endavant.

En tot l'àmbit occidental de tradició grecoromana, la pau es representarà al llarg dels segles principalment com una dona amb una branca d'olivera a la mà i/o amb una corona al cap feta del mateix brancatge. Al segle XVIII fins i tot eventualment desapareix la dona, quedant la pau representada amb una branca d'olivera sense més. Tot i que l'associació de la pau amb un colom ja s'esmenta en textos medievals com els de sant Isidor, curiosament és al segle XIX, moment de la irrupció d'importants moviments feministes, quan deixa de dominar la personificació de la pau com una dona i comença a ser representada com un colom. No serà fins al segle XX, però, amb els coloms de Picasso, que l'associació s'afermarà. Primer, el 1937, amb el Guernica, però definitivament el 1949, quan la litografia El colom de la pau per al cartell del Congrés Mundial de la Pau organitzat pel Partit Comunista dóna la volta al món. El símbol es consolidarà a partir d'aquell moment en altres cartells, i fins que Gerald Holtom creï el 1958 seu famós cercle amb un diàmetre vertical i dos radis en posició de dos quarts i mig de cinc, no tindrà competència.