Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Per què el dia dels Innocents es pengen llufes a l'esquena?

La celebració és una amalgama de tradicions populars, romanes i cristianes

Roger Costa
Llufa
Llufa Wikimedia Commons

Les llufes són dones encantades que viuen amagades a les muntanyes i als boscos del nostre país, responsables, entre altres fenòmens inexplicables, dels ecos que ens retornen quan cridem en aquests paratges. Caterina Albert contà a 'Solitud', per primera vegada en la literatura culta catalana, què eren aquestes criatures. Ho va fer per boca d'un pastor: "La primera d'aquelles rondalles que la Mila li oí contar, fou la de les Llufes: [...] Perquè has de sebre que les encantades erin una llei de gent molt divertida i agradada de follejar amb el jovent". La seva aparença és incerta, volàtil, indefinida. De naturalesa enginyosa, a aquests éssers els agrada de tant en tant fotre el pèl als incauts, als càndids, sobretot a l'entorn de l'acabament de l'any. En la contalla de Solitud, es riuen d'un vell que "eri innocent com un infant de cria, i tot s'ho hauria pensat fora que en el món passés cosa amb macadura de malici o d'enginy segret". Les llufes són així.

Tot i que amb el dia dels Sants Innocents l'Església recorda la matança d'infants que el rei Herodes va ordenar per evitar que Jesús esdevingués el que anunciaven les profecies, en el calendari popular aquesta data no és més que una supervivència del cicle carnestoltenc, que antigament durava de Nadal a Carnestoltes, i que tenia el seu origen en les saturnalia romanes. El dia dels Innocents, doncs, es barrejaven dos elements de la nostra fantasia popular: les llufes, aquestes animetes burlesques, es penjaven a l'esquena de la gent en el context d'uns dies d'inversió, en què era freqüent mofar-se dels babaus i dels innocents. L'escarni que els soldats romans feren de Jesús, per exemple, s'ha interpretat com un acte típic d'aquesta època (vegeu Sàpiens núm. 52).

Avui les llufes són de paper, d'una forma molt característica que tots hem après a reconèixer i a reproduir, però antigament s'usaven també draps, fulles de col, pells d'algun animal de corral, etc. El nom de llufa aplicat a la ventositat està relacionat estretament amb la inconsistència física de les fades de què hem parlat, fora del fet que els esperits, per definició, no fan olor ni pudor.

Subscriu-t'hi

Portada del número 223 del SÀPIENS (octubre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 223 del SÀPIENS (octubre 2020)

Les quatre cares de Josep Benet

Homenatgem l'historiador, polític, advocat i activista regalant-vos un recull de les seves defenses més emblemàtiques davant dels tribunals franquistes editades pel seu biògraf, Jordi Amat

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto