Quan el nord-americà Douglas Engelbart va patentar, el 1970, un "indicador de posició XY per a pantalla d'ordinador", poca gent devia intuir que allò permetria a la informàtica arribar a tothom. Engelbart era un tècnic electrònic amb talent que havia treballat a la NASA i creat després el seu propi laboratori a Stanford. Allà va aconseguir més de quaranta patents, entre les quals hi havia un petit aparell que permetia moure un cursor per la pantalla. És a dir, una mena de punter electrònic que permetia situar-se en qualsevol punt del monitor per executar ordres.

El dispositiu es va anomenar ratolí perquè el cable que l'unia a l'ordinador recordava la cua d'aquest rosegador. Fora de l'àmbit tècnic, va passar força desapercebut fins que Apple Macintosh el va incorporar als seus ordinadors. Un periodista especialitzat va afirmar aleshores que no hi havia indicis que la gent pogués tenir interès a utilitzar coses com aquella i això confirma, una vegada més, que fer prediccions és molt arriscat.

El ratolí va facilitar l'ús dels ordinadors al públic general i també va evolucionar. El disseny inicial tenia unes rodetes al costat i després s'hi va posar una discreta bola a sota. El cable va saltar amb els ratolins sense cable que ja no tenien cua. I després van aparèixer ordinadors que l'incorporen al teclat, amb una forma que ja no recorda gens un ratolí. I això permet constatar que la cosa va fer el nom, però que el nom ja no fa la cosa.