S'ha dit que el sentit d'aquesta expressió provindria de temps passats, quan la gent que assistia als espectacles tenien per mitjà de locomoció principal els animals, principalment els equins. D'una banda, hi ha els que creuen que ve de l'època medieval, quan els actors eren ambulants. Segons aquests, les companyies de teatre anaven de poble en poble i, si als camins que hi menaven hi veien una gran quantitat de fems, s'hi atansaven, preveient que en aquell indret s'hi celebraria alguna fira o mercat i, per tant, que hi hauria una gran quantitat de públic potencial. En aquells temps, quan els artistes es creuaven pels camins, es desitjarien "molta merda", o sigui, que allà on anessin hi trobessin molta gent i aconseguissin recaptar força diners.

D'altres creuen que l'expressió és més recent, i que vindria de l'època en què a les grans ciutats només anaven als teatres estables les classes altes de la població, que hi acudien amb carruatges estirats per cavalls. Llavors, si a la porta del teatre hi havia molta merda, és que hi havia molta gent i, per tant, grans possibilitats d'èxit.

Compensar la bona sort
Al meu parer, l'escatològica expressió que ens ocupa té més a veure amb les supersticions que envolten la intenció d'obtenir bona sort que amb una altra cosa. Aquestes supersticions es resumirien amb el que podríem anomenar la teoria de la compensació: la bona sort només apareix quan s'ha de compensar la mala sort. Per què, si no, tothom creu que la grossa de la loteria de Nadal recaurà en els llocs on ha succeït alguna desgràcia? O bé, és casualitat que els números d'aquest sorteig siguin cantats pels nens del col·legi de San Ildefonso, una institució que té entre els seus objectius principals l'acollida i educació d'orfes?

És en aquest context, doncs, que pren sentit l'expressió "molta merda" quan els actors es volen desitjar sort, perquè desitjar bona sort només pot portar mala sort. Primer, per tant, hem de desequilibrar les energies del cosmos perquè la fortuna es faci present de manera espontània, no forçada. Llavors, només cal deixar actuar la teoria de la compensació i esperar que aparegui la bona sort (però dissimulant una mica, no fos cas que se n'adonés...).