OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Preguntes i respostes

Per què 'Els afusellaments de la Moncloa' va estar anys a un magatzem del Museo del Prado?

El menyspreu cap a l'obra de Francisco Goya era tan gran que fins i tot es va dubtar de la seva autoria

Montse Armengol
'Els afusellaments de la Moncloa', de Francisco de Goya
'Els afusellaments de la Moncloa', de Francisco de Goya Wikimedia Commons

Amb 'Els afusellaments de la Moncloa', Francisco Goya elabora una condemna enèrgica de la brutalitat de la guerra en temps de la invasió francesa. Una multitud de patriotes espanyols pugen penosament el turó on trobaran la mort. Apareixen desarmats i amb els cabells esbullats: ja ho han donat tot per la pàtria i només els queda morir per aquesta.

En primer pla s’amuntega una pila de cossos morts, amb ferides espantoses. L’home de la camisa blanca que és a punt de ser executat alça les mans, indefens. Els membres sense rostre de l’escamot d’afusellament es disposen en una filera llarga i ordenada, amb les escopetes perfectament alineades. L’obra va restar durant anys als magatzems del Museo del Prado de Madrid, incompresa: les obres de grans dimensions estaven reservades a les grans gestes i mai fins al moment no s’havia tractat el fet bèl·lic d’una manera tan dramàtica, on els protagonistes es mostren derrotats i no pas com a herois.

El menyspreu cap a l’obra era tan gran que el director del museu fins i tot dubtava de l’autoria. Però quan a la fi va sortir a la llum, els historiadors de l’art van trobar-hi elements simbòlics subtils que van convertir el quadre en una de les obres cabdals de Goya. Com els estigmes a les mans de l’individu que atrau poderosament l’atenció i que recorda, en el seu gest dramàtic, la crucifixió de Jesucrist.

Subscriu-t'hi

Portada del número 249 de SÀPIENS (desembre 2022)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 249 de SÀPIENS (desembre 2022)

Nou reines

Les dones més influents de la història medieval catalana

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto