La vexil·lologia (disciplina que estudia les banderes) considera actualment una senyera qualsevol estendard o guió que fa d'ensenya d'una corporació, tot i que a l'edat mitjana tenia el sentit d'emblema personal d'un cavaller. Estrictament, doncs, el mot senyera està mal utilitzat si l'apliquem a qualsevol bandera nacional, inclosa la de Catalunya. I és que, de fet, no fa tant que utilitzem l'expressió la senyera per referir-nos a la bandera catalana. Malauradament, no existeix cap recerca contrastada que ens permeti datar aquesta associació. Els assagistes, literats i periodistes del segle XIX utilitzaven de manera aclaparadora termes com escut, penó o, simplement, quatre barres. No és fins a la darreria de segle que apareix i es consolida el mot bandera, acompanyat de diferents epítets. Fins aquell moment, la paraula senyera roman pràcticament restringida a l'àmbit poètic o narratiu, amb el sentit original medieval.

Nacionalisme musical
Quan es comença a utilitzar el mot senyera per parlar de la bandera de Catalunya, al tombant del segle XIX, se sol indicar expressament que és "la senyera de les quatre barres", fet que demostra que l'associació encara no s'ha establert, o almenys generalitzat. Sí que es pot assegurar, en canvi, que a les acaballes de la dècada dels setanta la substitució ja és ferma. Per tant, aventurar-nos a donar una data per l'inici de la utilització de la senyera com a antonomàsia és difícil. Proposarem aquí una cronologia, basada en un fet anecdòtic però real. El 1896 s'estrena 'El cant de la senyera', titulat originalment 'El cant de la bandera' per Joan Maragall. Aquest és l'origen d'una confusió no aclarida del tot encara ara: el músic Lluís Millet li va canviar el nom perquè feia referència a la senyera de l'entitat o ho va fer tot i referir-se a la bandera catalana? En qualsevol cas, a la primeria del segle XX es va utilitzar preferentment el terme bandera catalana. Durant els anys del franquisme, com és conegut, la prohibició d''Els segadors' portà a la utilització d''El cant de la senyera' com a succedani de l'himne nacional. Aquest fet hauria ajudat a consolidar el mot senyera en substitució del de bandera en l'àmbit del catalanisme polític, motiu pel qual, arribats a la Transició, la senyera ja s'identifica plenament amb la bandera de Catalunya.