La llengua francesa conserva una peculiaritat en el seu vocabulari que consisteix a dir algunes quantitats mitjançant combinacions numèriques: en lloc de setanta hom diu "seixanta-deu" (soixante-dix), "quatre-vints" (quatre-vingts) en lloc de vuitanta i "quatre-vint-deu" (quatre-vingt-dix) en lloc de noranta. L'explicació rau en el fet que durant l'edat mitjana a França era costum comptar de vint en vint.

De fet, també hi havia les formes 'vint et dis' (30), 'deux vins' (40), 'trois vins' (60), etc. És el que hom anomena sistema vigesimal, utilitzat per celtes i normands, possibles introductors d'aquesta pràctica a l'antiga Gàl·lia. Des de la darreria de l'edat mitjana, però, les formes 'trente', 'quarante', 'cinquante' i 'soixante', més concordants amb el llatí, s'estengueren amb èxit. I per què només fins al seixanta? No se sap del cert, però el més probable és que el costum d'utilitzar bases de vint en els càlculs mentals fos massa arrelat com per bandejar-lo completament.

D'un sistema a un altre
Al segle XVIII l'aristocràcia intel·lectual il·lustrada va decidir abandonar les bases 20 i 12 (també molt esteses i molt pràctiques per a divisions per 2, 3 o 4) i adoptar el sistema decimal. El calendari republicà va passar a dividir l'any en deu mesos i va arrodonir les setmanes a deu dies. Posteriorment, en pactar Napoleó amb l'Església catòlica, aquest calendari es va abandonar i les divisions partint de 12, 20 i 60 es van reprendre. Més tard, quan la república va tornar, les escoles van ensenyar el sistema decimal de nou. Fins a l'època d'entreguerres la majoria de manuals esmentaven simplement com a "termes arcaics que encara s'utilitzen" els enunciats d'aquest tipus.

No fou fins als anys cinquanta del segle XX que es va abandonar definitivament l'intent 'decimalitzador', passant el 'quatre-vingts' a esdevenir un senyal distintiu amb el qual s'identificaren molts francesos.

Els darrers practicants de l'enunciació decimal correcta viuen a les 'llunyanes províncies', com ara al Delfinat o al Llenguadoc, i a les zones francòfones de Suïssa i Bèlgica. El Quebec, com que no va conèixer la Revolució, va romandre sempre fora d'aquest intent normativitzador.

Aquest article es va publicar al número 14 del SÀPIENS (desembre de 2003)