Subscriu-t'hi
OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Preguntes i respostes

Per què els teclats d'ordinador són com són?

La disposició de les lletres respon a una convenció pràctica centenària

Roger Costa
Teclat de màquina d'escriure
Teclat de màquina d'escriure Thinkstock

La disposició de les lletres als actuals teclats d'ordinador és producte de la resolució d'un problema pràctic que sorgí en el procés de disseny de les primeres màquines d'escriure, ara fa més d'un segle.

Hom considera que la primera màquina d'escriure realment funcional fou la que patentaren els nord-americans C. L. Sholes, S. Soulé i C. Glidden el 1868, després fabricada per la casa Remington. La gràcia d'aquesta màquina raïa en el sistema que transmetia l'impuls des de cada tecla fins al paper. Aquest quedava imprès gràcies a la cinta entintada que s'interposava entre un martellet que tenia reproduït en relleu al seu extrem una lletra –només la majúscula, al principi– i el paper. Com que tots els bracets metàl·lics havien de percudir en el mateix punt, es van distribuir en semicercle, amb la base de cadascun a tocar de la de l'altre.

La transmissió de la pressió de la tecla als martellets no era igual, però, per a totes les lletres. Com més al mig del teclat es trobaven les tecles, més senzilla i fiable era la transmissió. Els braços dels extrems del semicercle, a més, com que estaven en posició horitzontal, tendien a arquejar-se per l'efecte de la gravetat. D'aquesta manera, Sholes va col·locar les lletres que creia més utilitzades al mig, i les menys usades, a les vores. Aquest sistema de transmissió també va determinar la característica disposició inclinada –enlloc de vertical– de les columnes de lletres. Així i tot, quan els usuaris agafaven una certa agilitat, com que els martellets estaven tan junts, si es premien dues tecles contigües els braços amb freqüència s'enganxaven, ja que el segon braç començava el seu avanç quan el primer encara no havia retornat a la seva posició de descans. Sholes, doncs, va haver de tenir en compte tots dos factors alhora d'ubicar les lletres als teclats: la freqüència d'ús i la probabilitat que dues lletres s'escrivissin juntes sovint (en anglès). Fruit d'aquestes contingències, naixia el teclat QWERTY, nom donat a partir de les lletres de la fila superior esquerra.

L'any 1936 August Dvorak va patentar un teclat més còmode, que desplaçava les lletres més utilitzades a la fila del mig, i les menys usades, als extrems. Massa tard, però, per reeducar milions de persones acostumades al QWERTY.

Subscriu-t'hi

Portada del número 238 del SÀPIENS (gener 2022)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 238 del SÀPIENS (gener 2022)

Matar el rei: el complot del Garraf

Reconstruïm el pla que Bandera Negra va ordir per assassinar Alfons XIII

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació Accepto