El 21 d’agost del 1496, Joana I de Castella, filla dels Reis Catòlics, va embarcar al port de Laredo amb destinació a Flandes. Tenia 16 anys i es dirigia, sola, cap a un món absolutament nou. Marxava a l’encontre de l’arxiduc Felip, fill de Maximilià I, un any més gran que ella. Joana va acatar amb monàrquica resignació la decisió dels seus pares. Els matrimonis de conveniència eren el pa de cada dia entre la reialesa dels segles XV i XVI. Era l’anomenada 'llei del grup'.

El 8 de setembre trepitjava per primera vegada terres neerlandeses. Amb tot, no va ser fins al cap d’un mes d’endinsar-se als Països Baixos que li van presentar el qui seria el seu futur marit. Era un 21 d’octubre. No es coneixien ni de vista. I va ocórrer l’inesperat, una reacció del tot insòlita: se’ls va desfermar una passió desenfrenada, fins al punt que Felip va ordenar que li busquessin un sacerdot per poder celebrar d’immediat un casament que estava previst per dos dies després. La mateixa tarda d’haver-se conegut consumaven el matrimoni. Aquella trobada marcaria la resta de la vida de Joana. 

Crisi conjugal i emocional
Ben aviat van arribar els problemes. Felip, de sobrenom 'el Bell', es va cansar de les dèries de Joana i va buscar noves experiències extramatrimonials. Sempre que podia, i podia sovint, enganyava Joana, que no va trigar a perdre el cap pel seu marit. Començava així a donar els primers símptomes d'inestabilitat emocional, protagonitzant sonats episodis de gelosia. Després de cada baralla, però, venia una reconciliació. I amb la reconciliació, un embaràs. La parella va tenir sis fills en nou anys de matrimoni. Enmig de tot això, i sense proposar-s’ho, Joana es va trobar convertida en princesa hereva de Castella i Aragó.

Joana va passar a la història pels seus desequilibris emocionals i la seva passió malaltissa en una època de rigidesa formal i autoritarisme monàrquic. Incompresa per la mare i reclosa primer pel marit, després pel pare i finalment pel fill, els 47 anys que va passar en captiveri il·lustren la vida d’una dona que va renunciar al tron per recloure’s en si mateixa.