A l'alba, el 19 de juny de 1867, a la ciutat mexicana de Querétaro, un escamot d'execució republicà va afusellar l'arxiduc Maximilià i dos dels seus generals. L'arxiduc austríac havia estat emperador de Mèxic durant tres anys, gràcies al suport militar de Napoleó III, que havia trobat en el país americà un bastió fàcil de conquerir en un moment buit de poder. Però quan l'emperador francès va necessitar les seves tropes i les va fer retornar, Maximilià va quedar desprotegit. Els seus enemics l'obligaren a abdicar i acte seguit el van executar.

"França ha afusellat Maximilià"
Aquests fets van commocionar l'opinió pública europea; a Édouard Manet el va impactar fins al punt que va pintar tres quadres monumentals (i d'altres de menors dimensions) amb el tema de l'execució. Però el mestre de l'impressionisme mai no va poder veure exposades aquestes obres, ni en va vendre cap. No resulta difícil d'advertir el motiu de la censura: l'esquadró no porta vestimentes mexicanes, sinó que llueix l'uniforme francès; a la dreta, un sergent que carrega el fusell té tota l'aparença -amb 'perilla' i el nas esmolat- de Napoleó III. Manet es llançava a l'escàndol públic tot acusant-lo de ser el responsable de l'abandonament de l'arxiduc a la seva sort. "Es comprèn l'espant i la irritació dels censors", comentava el 1869 l'escriptor Émile Zola. "Un artista ha gosat presentar una ironia d'allò més cruel: França ha afusellat Maximilià."