Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Per què es va desfer Joan Llimona de l'obra 'La mort sobtada'?

El pintor va capgirar el quadre que representava la mort d'una dona en el curs d'un dinar familiar després que els crítics l'ataquessin d'una manera ferotge

Montse Armengol
'Tornant del tros', de Joan Llimona
'Tornant del tros', de Joan Llimona Wikimedia Commons

El desembre del 1893 s’exposava a la Sala Parés de Barcelona l’obra 'La mort sobtada', de Joan Llimona. L’escena representada en el gran quadre —una dama sorpresa per la mort en el curs d’un dinar familiar— colpejava l’espectador, especialment per les expressions d’impotència i desolació del metge, que veia com la dissortada se li escapava de les mans, i del sacerdot, que tampoc no era a temps d’administrar-li els sagraments.

Però la força de la composició no va resultar del gust del públic, al contrari: els crítics van atacar Llimona d’una manera ferotge. “El lienzo de hoy, detestable como obra de arte, resulta ridículo como obra de enseñanza y predicación” -atacava Raimon Casellas a 'La Vanguardia'-, “No ha sabido tratar, siquiera con discreción y con decoro, el tema pavoroso de la muerte”. Tant li van doldre aquestes paraules, que Llimona va decidir desfer-se de l’obra que havia pintat amb tant de fervor. Va capgirar el quadre i, a grans pinzellades, va cobrir la fosca composició amb la verdor de la riba de l’estany de Banyoles, alhora que el tema tètric desapareixia sota l’amabilitat d’uns camperols.

Un segle més tard, una prova radiològica feta pels especialistes del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya descobria la superposició —de la qual ja es tenia notícia, entre altres coses, perquè un detall la delata: si observem el quadre de ben a prop, podem distingir els botons de la sotana del capellà, que han quedat velats, ai las!, sota les faldilles de la noia.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto