És pràctica generalitzada entre molts restaurants barcelonins —i, per extensió, de molts altres indrets del Principat— d'oferir paella en el menú dels dijous. Per què precisament paella, i precisament el dijous? El fet que aquesta pràctica es produeixi només aquest dia de la setmana i d'una manera aparentment espontània ha donat peu a tota mena d'interpretacions. Alguns han suggerit que es tracta d'una reminiscència heretada de pràctiques anteriors. Segons aquesta versió, el fenomen vindria de l'època —ara fa uns cent anys— en què el servei domèstic estava més generalitzat que avui dia. Com que, pel que s'afirma, les minyones feien festa els dijous, el dia abans deixaven preparat el peix i el sofregit de manera que a la mestressa només li calgués afegir-hi l'aigua i l'arròs. Aquesta hipòtesi topa, però, amb una qüestió bàsica: per què paella? No hi havia plats més fàcils de conservar i d'elaborar que només requerissin, posem per cas, escalfar-los?

Els antropòlegs Juanjo Cáceres i Elena Espeitx, i el gastrònom Toni Massanés, del Grup d'Estudis Alimentaris de la UB, s'han fet la mateixa pregunta. Una de les explicacions que han tingut en compte és que, com que a la majoria de cases barcelonines ja es menjava paella el diumenge, s'imposà també el dijous per a repartir tan suculenta menja dos cops per setmana.

Ara bé, aquests experts aposten per una raó més simple, lligada a la societat de l'abundància i a l'extensió de la restauració a una franja cada cop més gran de consumidors. Segons creuen, aquest hàbit no és gens espontani. La iniciativa devia sorgir, ara fa uns quaranta anys, del mateix sector de la restauració, interessat a generalitzar el consum a diari del menú. En aquest sentit, els membres del Grup d'Estudis Alimentaris afirmen que la paella era un plat amb prou ganxo per a constituir per si sol un bon al·licient a l'hora d'acudir al restaurant. Però, a més, complia un segon i indispensable requisit: era un plat suficientment econòmic per a ser ofert dins del menú del dia.