Des d'Occident s'observa el tabú hinduista que prohibeix el sacrifici de les vaques com una pràctica extravagant i capritxosa. La imatge de vaques esprimatxades que ronden vagarejant pels carrers de les ciutats índies resulta inexplicable per la nostra mentalitat, i més quan un tant per cent important de la població pateix tanta o més gana que aquestes vaques.

L'antropòleg Marvin Harris va aportar una explicació molt suggeridora sobre aquesta pràctica religiosa. Harris explica que al principi la religió majoritària a l'Índia no prohibia el sacrifici de vaques. És més, el seu sacrifici ritual era una pràctica freqüent de la qual se'n beneficiaven en forma d'aliments individus de totes les castes. El canvi d'aquesta pràctica fou ocasionat pel creixement demogràfic, contingència que obligà a talar boscos i llaurar terres que abans eren de pastura. La base econòmica passà a ser l'agricultura intensiva combinada amb l'explotació lletera del bestiar, una manera d'extreure'n calories cinc vegades més eficaç que menjar-ne la carn. Pels grups socials més desafavorits, matar les vaques o donar-les en forma d'impostos perquè les matessin les castes dominants era un luxe cada cop menys a l'abast. En aquest context van aparèixer diverses religions contràries al sacrifici, fet que les va fer molt populars, sobretot el budisme, els principis fonamentals del qual foren integrats posteriorment per l'hinduisme.

Capital amb potes
Però tan important és la vaca perquè el tabú continuï vigent? Molt. De la vaca viva, se n'aprofita la força de tir, la llet per a menjar i els excrements com a combustible i per a fer-ne una mena de paviment domèstic. La vaca, autèntic capital amb quatre potes, esdevé així el factor fonamental de la independència econòmica de milions de famílies índies.