Preguntes i respostes

Per què no hi va haver estiu l'any que va néixer Frankenstein?

El 1816, el Sol passava per un període de baixa activitat, que va reduir la temperatura del planeta en prop d'1 ºC, una situació a la qual es va afegir la violenta erupció del volcà Tambora, a Indonèsia

12 de juny de 2018
Il·lustració d'una edició del 1831 de 'Frankenstein'
Il·lustració d'una edició del 1831 de 'Frankenstein'Wikimedia Commons

L'estiu del 1816, Mary Wollstonecraft Godwin i el seu amant, el poeta Percy Bysshe Shelley, van ser convidats per lord Byron a vil·la Diodati (a sota), la casa que l'excèntric poeta tenia a un poblet dels afores de Ginebra, Cologny, amb una vista colpidora sobre el llac Léman. No cal dir que Mary Wollstonecraft era la futura Mary Shelley, cognom que adquiriria en casar-se amb Percy a finals d'aquell any. Una nit d'aquell rúfol i humit estiu, lord Byron va proposar un repte als presents, entre els quals també hi havia el seu metge personal, John William Polidori.

villaDiodati

Shelley ho va recollir així: "Cadascú de nosaltres escriurà una història de por, va dir lord Byron, i la seva proposta fou acceptada. Érem quatre […]. Jo em vaig urgir a mi mateixa a pensar una història, una que parlés dels misteriosos temors de la natura i que despertés el més intens dels terrors, una història capaç de crear en el lector por de mirar al seu voltant, que gelés la sang i accelerés els batecs del cor.” Era el naixement de dos dels grans mites de la literatura moderna, el Frankenstein, de Shelley, que va escriure amb només 18 anys, i el vampir, de Polidori. Però per què va fer tant de fred a l'estiu del 1816?

Un període de baixa activitat solar i l'explosió del volcà Tambora, a Indonèsia
Segons el paleoclimatòleg Eduardo Zorita, l’estiu tan fred del 1816 va ser degut a diversos factors que es van unir en una mena de tempesta perfecta. D’una banda, el Sol passava per un període de baixa activitat conegut com el mínim de Dalton. De l'altra, l’erupció, l'abril del 1815, del volcà Tambora, a l’illa de Sumbawa (Indonèsia). La seva columna eruptiva va arribar fins a l’estratosfera, entre 10 i 12 quilòmetres d’altura. A diferència del que passa a la troposfera (fins a 10.000 metres), el lloc on es produeixen els núvols i les pluges, a l'estratosfera els elements en suspensió no es poden netejar i s'hi poden quedar entre dos i quatre anys i distribuir-se globalment. A més, la latitud de l’erupció també hi influeix: els productes de les erupcions que tenen lloc als tròpics arriben a l’estratosfera amb més facilitat, per les característiques de la circulació atmosfèrica.

Un tercer factor: un procés climatològic intern que fes baixar les temperatures
Finalment, no es pot descartar la presència d’un últim factor que va poder contribuir a fer que el 1816 no tingués estiu: un procés climatològic intern de causa desconeguda, que fes baixar les temperatures. La paleoclimatologia demostra que en el passat hi va haver anys extraordinàriament freds, amb conseqüències socials a escala regional força importants.

El fet és que tota aquesta combinació de factors va fer que, a Ginebra, la temperatura mitjana del mes de juny del 1816 fos d’entre els 9 °C de mínima i els 14 °C de màxima. En el full de registres meteorològics del Jardí Botànic de Ginebra destaca una observació: “A 30 de juny, hi ha roures que no tenen cap fulla, encara. Les pereres també estan afectades i els fruits han caigut. El raïm encara no apunta”.

Què va passar amb els contes de lord Byron i Percy B. Shelley?
A diferència de Mary Shelley i Polidori, Percy B. Shelley i lord Byron no van acabar els seus relats. Percy s’inspiraria en un viatge a Chamonix per escriure la primera versió de 'Mont Blanc'. Byron passaria els dies treballant en el tercer cant del 'Pelegrinatge de Childe Harold' i es va inspirar en aquell estiu que mai no ho va ser per escriure 'Foscor', que forma part del recull 'El presoner de Chillon i altres poemes'. El primer dels 82 versos de 'Foscor' diu així: "Vaig tenir un somni, que no era ben bé un somni". Com Mary Shelley, qui quan va somiar amb el monstre de Frankenstein ben bé no dormia; i com aquell estiu del 1816, que no va ser ben bé un estiu.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 195

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada SÀPIENS 195

Catalunya contra la Inquisició

Quan els catalans van dir 'no' al tribunal dels Reis Catòlics

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto