Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Per què posem el caganer al pessebre?

T'expliquem l'origen de la figura més divertida del Nadal

Roger Costa
Caganers
Caganers Getty Images

Durant molt temps s'ha donat per bona l'explicació que el caganer és un vestigi supervivent d'antics cultes de fertilitat de la terra, propiciadors d'abundor i sort, representats en un context de religiositat popular domèstica com és el pessebre. Així ho van creure els folkloristes de casa nostra fins a la primera meitat del segle XX, i això és el que han divulgat molts experts en cultura popular fins avui, sense plantejar-se poc ni gaire d'on ve aquesta teoria. L'antropòleg postmodern Alberto Cardín, entre d'altres, continuava, a la darreria del segle passat, donant pàbul a aquesta interpretació. Des del meu punt de vista, contràriament, es tracta d'explicacions elitistes que no fan més que donar una pàtina de misteri a quelcom simpàtic i quotidià.

Hipòtesis més recents enfoquen la qüestió d'una altra manera, tot emfasitzant la dimensió lúdica i carnavalesca del fenomen pessebrista. Així, l'antropòloga Josefina Roma parla d'una mena d'inversió burlesca que es dóna com a contrapartida a la representació oficial de la religió. És evident en aquest sentit que els personatges dels pessebres estan adaptats gairebé tots a la realitat local, allunyats de la versió oficial dels fets situats a Palestina fa dos mil anys. Els pagesos amb barretina, els pollets i les masies que proliferen als nostres pessebres, doncs, no fan més que atansar-nos una història mística i allunyada de la nostra realitat. En el mateix ordre de coses, hom estableix un paral·lel entre el caganer i els personatges de les cançons populars nadalenques, com el rabadà, la funció dels quals és fer baixar a la realitat de la gent esdeveniments de gran altura i rigor teològic. Finalment, el paper destacat que tenen els nens en la configuració dels pessebres atansen tot plegat a una mena de joc domèstic, íntim, en què la figura del caganer no fa més que aproximar-nos tots aquells personatges de ficció.

Els primers caganers documentats daten de les acaballes del segle XVII i el començament del XVIII. Són, en origen, una mena de personificació en tres dimensions d'escenes quotidianes que ja es representaven en rajoles decoratives des del segle XVI, entre elles la imprescindible acció de defecar (o cagar).


GettyImages 603882996

Subscriu-t'hi

Portada del número 223 del SÀPIENS (octubre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 223 del SÀPIENS (octubre 2020)

Les quatre cares de Josep Benet

Homenatgem l'historiador, polític, advocat i activista regalant-vos un recull de les seves defenses més emblemàtiques davant dels tribunals franquistes editades pel seu biògraf, Jordi Amat

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto