Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Per què va caure l'imperi Romà?

Els problemes van començar a les acaballes del segle II quan uns bàrbars (els francoalemanys) van depassar la frontera i van arribar en les seves incursions fins al cor de l'Imperi

Arturo Pérez
21 d'agost de 2018

Els motius que van desembocar en la caiguda de l’imperi d’Occident són tant interns com externs, i se sol acceptar que tenen la seva primera manifestació en la crisi de mitjan segle III dC, durant el període d’anarquia, moment en què acaba l’etapa coneguda com a Alt Imperi i s’inicia el Baix —i que coincideix amb la primera vegada que uns bàrbars, els francogermànics, depassen el limes o frontera i arriben en les seves incursions fins al cor de l’Imperi.

1 Problemes interns i externs
El fòrum de Trajà, a Roma
El fòrum de Trajà, a Roma Thinkstock

1. Problemes interns
August, a la darreria del segle I aC, havia creat un nou règim sense abolir formalment la República, per la qual cosa no hi havia unes lleis de successió clares. Encara que amb algun problema, el sistema va funcionar i l’economia de l’Imperi, ben administrada, es va mantenir forta durant un temps. Però els enfrontaments interns van comportar una crisi econòmica i institucional. A les acaballes del segle II dC van arribar les guerres civils, i van aparèixer diversos caps militars que van ser proclamats emperadors per les seves legions.

2. Problemes externs
Aquestes crisis van provocar que les fronteres de l’Imperi quedessin poc defensades i s’hi introduïssin grups de bàrbars diversos. Molts ho feien per participar del seu superior nivell de vida, i eren acceptats fins i tot per les autoritats romanes; d’altres, en forma d'incursions i saqueigs, ho feien moguts per la pressió demogràfica.

2 La cronologia
Estàtua de Trajà a Xanten (Alemanya)
Estàtua de Trajà a Xanten (Alemanya)

Segle II. L'imperi més extens
La gestió d’un imperi de grans proporcions genera diversos problemes interns que cal sumar a l’elevat cost de la protecció de les fronteres.
117. Mort de Trajà
181. Fi de les grans conquestes

Segle III. L'inici de la decadència
La politització de les legions i una incipient crisi econòmica porten al període anomenat d’anarquia, amb diversos cops d’estat. Els enfrontaments fronterers amb els bàrbars comencen a ser habituals.
253.  Francs i germànics envaeixen les Gàl·lies i en són expulsats.
259.  Francs i germànics penetren a Hispània.
286.  Dioclecià instaura la tetrarquia, que divideix l’Imperi en dues meitats.

Segle IV. Bàrbars en territori romà
L’avanç imparable dels huns desplaça diverses tribus, que es veuen obligades a anar cap a Occident, pressionant les fronteres de l’Imperi. Alguns s’estableixen en territori romà, d’altres passen a formar part de l’exèrcit imperial.
313. Constantí dicta l’edicte de Milà i el cristianisme és tolerat oficialment.
395. Mort de l’emperador Teodosi. Es parteix l’Imperi entre els seus dos fills: Honori a Occident i Arcadi a Orient.

Segle V. La gran debacle
L’Imperi, en crisi: les ciutats perden habitants, la inflació creix i també la corrupció. La situació impedeix fer front als atacs cada vegada més nombrosos i s’incrementen les concessions a les tribus bàrbares.
451. Els huns d’Àtila creuen el Rin, envaeixen la Gàl·lia i saquegen el nord d’Itàlia.
475. Independència del regne visigot a Hispània.
476. Odoacre deposa l’últim emperador, Ròmul Augústul. Fi de l’imperi Romà d’Occident.

3 Els bàrbars que van conviure amb els romans
Mapa de l'imperi Romà a la darreria del segle IV
Mapa de l'imperi Romà a la darreria del segle IV

Visigots, ostrogots, francs... L'imperi va mantenir contacte i enfrontaments amb diferents pobles 'bàrbars', com els anomenaven. Us diem qui era qui.

Visigots
Procedents del riu Vístula. Cristianitzats al segle IV, van mantenir contactes freqüents amb els romans, als qui subministraven mercenaris. Es van assentar a la península Ibèrica.

Ostrogots
El grup mes nombrós, originari de la conca del Dnièper. Van ser derrotats pels huns, però després de la desaparició d’Àtila van instaurar el seu propi regne en terres italianes.

Francs
Des del baix Rin van pressionar les fronteres de Roma fins a formar un important regne a França. La seva infanteria armada amb destrals de combat era molt temible.

Sàrmates
D’origen irànic-escita, procedents de la mar Negra, tenien una poderosa cavalleria. Es van barrejar amb elements eslaus i finalment s’assentaren a les vores de la mar Bàltica.

Huns
De raça mongoloide, al segle III aC van iniciar una llarga migració des del nord de la Xina. Eren pastors nòmades i grans guerrers a cavall. La seva pressió va desplaçar altres tribus de bàrbars cap a les fronteres de l’imperi Romà.

Vàndals
Procedents de la conca del riu Oder, van travessar la Gàl·lia i Hispània per formar un regne al nord d’Àfrica. Posteriorment van ser derrotats per l’imperi Bizantí.

Subscriu-t'hi

Portada del SÀPIENS 213 (desembre 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del SÀPIENS 213 (desembre 2019)

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto